Fa dècades que la comunitat científica somia amb aconseguir la fusió nuclear; un procés que, si s'aconseguís, podria convertir-se en una font neta i pràcticament infinita d'energia. Laboratoris de tot el món treballen per entendre com funciona aquest fenomen i, sobretot, com desencadenar-lo. Segons ha anunciat el centre d'investigació nord-americà National Ignition Facility (NIF), de Livermore, a Califòrnia, aquesta setmana s'ha produït un «avanç històric» cap al somni de la fusió nuclear.
En un experiment realitzat al centre el passat vuit d'agost, un sol tret coordinat de 192 feixos de llum làser va aconseguir provocar la fusió d'una minúscula càpsula d'or plena d'hidrogen i de dos dels seus isòtops, deuteri i triti, que, al seu torn, va generar «un punt calent del diàmetre d'un cabell humà, que va desencadenar més de 10 bilions de watts de potència de fusió durant 100 bilionèsimes de segon». Les primeres dades de l'experiment, encara pendents de revisions independents, apunten que es van produir al voltant d'1,3 megajoules (MJ); vuit vegades més energia que la desencadenada en l'experiment més reeixit del centre, assolit a la primavera del 2021.
Segons explica Mark Herrmann, sotsdirector de laboratori, l'energia desencadenada en aquest experiment equivaldria al 10% dels 170 quadrilions de watts de llum solar que banyen la superfície de la Terra. O l'equivalent a «una bomba d'hidrogen en miniatura que va durar només 100 bilionèsimes de segon», va relatar el periodista científic Kenneth Chang a la seva crònica per a 'The New York Times'. «Els científics s'han acostat a reproduir el poder del sol, encara que només en una partícula d'hidrogen durant una fracció de segon», va afegir el cronista.
