L’Afganistan s’acosta a un futur marcat per la fam i la pobresa extrema
L’ONU posa en marxa una conferència per recollir 600 milions de dòlars en ajuda humanitària per al país, en risc de «col·lapse total»
L’Afganistan, després de la caiguda de l’anterior govern i la conquesta dels talibans, treu el cap cap a un futur immediat de fam i pobresa extrema. Així ho va explicar Nacions Unides, que ahir va posar en marxa una conferència d’ajuda humanitària a Ginebra per aconseguir 600 milions de dòlars per al país centreasiàtic. Aquests diners es destinaran -si l’ONU els aconsegueix- gairebé íntegrament a alimentació, a través del Programa Mundial d’Aliments (PMA). «Ara estem en una cursa contra el temps i la neu de l’hivern per enviar ajuda que pugui salvar les vides de la gent afganesa que més ho necessita. Literalment estem suplicant i utilitzem reserves d’aliments que s’acaben», va explicar la directora regional de la PMA, Anthea Webb.
Però tot i que les reserves encara no s’hagin acabat totalment, la situació és ja de per si desesperada. En un sondeig realitzat per l’ONU durant aquest agost i setembre, un 93% dels enquestats van afirmar no haver pogut menjar prou diàriament. A més, un 97% dels afganesos que segueixen al seu país estaran, si no es posa remei a la situació, sota el llindar de la pobresa en les pròximes setmanes i mesos. «Hem de permetre que l’economia afganesa respiri per uns mesos més i donar l’oportunitat als talibans perquè demostrin flexibilitat i una voluntat real de fer les coses diferents aquesta vegada. Si no, no podrem prevenir un col·lapse total de l’economia i l’ordre social afganès», va explicar la setmana passada l’enviada especial de l’ONU per a l’Afganistan, Deborah Lyons.
Fugida de diners
Aquest ha estat un col·lapse anunciat. L’administració anterior comptava amb el suport total dels EUA i els seus aliats -entre els quals Espanya-, que aportaven, junts, prop del 75% de la despesa pública afganesa. A més, l’administració anterior de Kabul tenia accés a préstecs del Fons Monetari Internacional (FMI), i formava part del sistema bancari mundial.
Ara tot això s’ha esvaït, i en gairebé un mes de control talibà l’economia, sense l’ajuda internacional, ha caigut en picat: els preus del menjar i la gasolina s’han multiplicat; les reserves del banc central afganès, de prop de 10.000 milions de dòlars, han estat congelades a l’estranger; l’afgani, la moneda local, s’ha desplomat; i els bancs locals no tenen diners ni poden tornar els dipòsits als afganesos.