Si els Pressupostos de l’Estat per al 2022 han de ser els de l’«adéu a una crisi i l’inici d’un nou cicle polític», segons va plantejar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés, el debat de totalitat del projecte de llei es va convertir ahir en un xoc entre els dos models diferents que plantegen el Govern i el PP per deixar enrere les seqüeles econòmiques provocades per la pandèmia. El líder dels populars, Pablo Casado, va criticar el «malbaratament» del projecte de Pressupostos i va defensar una rebaixa fiscal de 10.000 milions d’euros. El president dels conservadors va criticar l’augment del dèficit i del deute que, des del seu punt de vista, sempre provoquen els socialistes quan governen. «Retirin els Pressupostos perquè si no haurà de venir el PP a arreglar la ruïna d’un Govern tan nefast», va dir a la ministra. Per la seva banda, Montero va preguntar a Casado per les retallades de despesa que provocaria la seva rebaixa fiscal i el va acusar d’intentar ressuscitar la recepta d’«austericidi» que el Govern de Mariano Rajoy va aplicar a partir del 2012 per encarar la crisi de deute de llavors, fent créixer la desigualtat.
El xoc entre Govern i oposició es va produir a la primera sessió del ple del Congrés per debatre les set esmenes de totalitat que els grups parlamentaris han presentat contra el projecte de Pressupostos. Si no hi ha sorpreses d’última hora, cap de les set esmenes presentades pel PP, Vox, Ciutadans, JxCat, CC, CUP i Foro Asturias tiraran endavant en la votació d’avui. Els pactes pressupostaris aconseguits pel Govern de coalició (PSOE i Unides Podem) amb ERC i PNB i la negativa d’altres socis habituals a vetar els comptes permetran a l’executiu superar aquest primer tràmit. Després, els pressupostos continuaran analitzant-se en comissions i els grups podran intentar introduir esmenes parcials.
Despeses i ingressos
En la definició del seu propi model per encarar la sortida de la crisi, la ministra d’Hisenda va defensar el projecte de llei que comporta la despesa pública més gran de la història, amb ajuda de més de 26.000 milions d’euros de fons europeus. Montero també va destacar que aquests comptes suporten «la xifra més gran de la història» en despesa social, així com un nivell rècord d’inversió pública (40.000 milions d’euros). I al capítol d’ingressos, el projecte de llei incorpora una pujada fiscal total per import d’uns 500 milions d’euros, tot esperant que el comitè d’experts lliuri a partir del febrer el seu informe per a una reforma tributària que ha de permetre elevar la pressió fiscal a la recta final de la legislatura.
En particular, el projecte de Pressupostos inclou com a novetats un tipus efectiu mínim del 15% en l’impost de societats per a empreses amb una facturació superior a 20 milions i per a grups. També es rebaixa de 2.000 a 1.500 euros l’aportació màxima a plans de pensions individuals i puja de 8.000 a 8.500 en el cas dels plans d’ocupació. A més, per als autònoms, es prorroguen els límits actuals que permeten tributar pel sistema de mòduls a l’impost sobre la renda i a l’IVA.
Davant d’aquest model, Casado va defensar una rebaixa fiscal de 10.000 milions d’euros (que inclou la supressió dels impostos autonòmics sobre patrimoni, transmissions patrimonials i de successions i donacions), acompanyada d’una retallada de despesa (que els populars vinculen amb partides de malbaratament i duplicitats) i mesures de suport a les famílies. El líder del PP també va exigir al Govern que doni a conèixer l’Acord de Funcionament, el contracte que signarà amb Brussel·les per controlar les reformes i els fons europeus. Si no, va avisar, anirà a la Comissió Europea a demanar-ho. En aquest document es detallaran els indicadors per poder monitoritzar els compromisos fets i el PP creu que seria útil per «fiscalitzar» l’Executiu.
També va entrar a la jornada d’ahir la intervenció de Junts, que també demana la retirada dels Pressupostos. Míriam Nogueras va fer servir part del seu torn per criticar ERC per no presentar una esmena a la totalitat després de pactar que fixaran al costat del Govern central, en els propers mesos, el percentatge que protegirà el català en la futura llei audiovisual. Segons Nogueras, els republicans han donat a Pedro Sánchez un «xec en blanc».
