Argentina celebra unes eleccions legislatives a la vora del precipici

Els argentins aniran avui a les urnes per renovar el Congrés i decidir amb el vot la fràgil supervivència o la desgràcia completa del Govern peronista. Les principals enquestes prèvies a la contesa auguren una nova catàstrofe electoral per al president, Alberto Fernández, i la seva vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner. A les primàries obertes i obligatòries del mes de setembre passat, l’oficialisme va perdre gairebé cinc milions d’adhesions: la promesa de «tornar millors» que els va permetre derrotar la dreta el 2019, es va fer miques amb la pandèmia i l’afegit d’un desastre econòmic. Les ferides socials i econòmiques no es van estroncar: tot al contrari. El votant històric del peronisme va donar llavors les espatlles als seus líders. Aquest resultat, que cap sondeig previ va augurar, va posar en perill els Fernández. Arriben a les legislatives distanciats, enmig de retrets mutus i sense saber gaire bé com serà l’endemà.

Només un enquestador, Artemio López, ha posat en dubte les nefastas profecies dels seus col·legues i ha assegurat que el combat entre el peronisme i la coalició de dretes, Juntos, es troba en un empat tècnic. El president s’ha aferrat a aquest possible miracle. En tancar la campanya electoral a la populosa perifèria de Buenos Aires, Fernández va demanar als seus seguidors que parlin amb els seus veïns i els diguin que el desastre té una explicació: la Covid-19, que va matar unes 251.000 persones, va obligar a realitzar un prolongat confinament i a reconstruir un sistema sanitari desfet per l’administració anterior. Un 60% dels argentins han rebut les dues dosis de la vacuna. Però aquest esforç no ha servit per preservar les fidelitats electorals. El PIB es va contreure el 2020 un 9,9%. Durant el primer semestre d’aquest any acumula una alça de més de 10 punts. Però els fruits d’aquest creixement no han arribat a les butxaques empobrides de gairebé el 41% de la població del país.

Argentina es troba hipotecada. Durant la presidència de Mauricio Macri (2015-19), el país va rebre un préstec del Fons Monetari Internacional (FMI) de 44.000 milions de dòlars que va finançar una colossal fugida de capitals a l’exterior. «Un deute impagable», va recordar Fernández. El 2022 cal abonar 19.270 milions de dòlars que a les arques del Banc Central no ho són . Fernández no vol una suspensió de pagaments ni acceptar les exigències de l’organisme. «Em prendré el temps que faci falta per trobar el millor acord», ha dit, en espera que aquesta fermesa redundi en un millor exercici electoral. Fernández espera un acord amb l’empresariat que pugui sostenir els preus dels productes bàsics, congelats fins al gener, i especialment el del dòlar. Les eleccions se celebren sota la por indissimulable d’una gran crisi canviària si la derrota és majúscula.

La coalició Juntos està convençuda que el peronisme patirà una peça i aplanarà el 2023 el seu retorn al poder. En rigor, a les primàries va obtenir els mateixos vots que el 2019. Els peronistes es van quedar a casa seva, però no van optar per la dreta. L’aliança de macristes i radicals confia poder alterar avui les relacions de força a la Cambra de Diputats i el Senat.