«Hi ha territoris als quals no els queda gaire temps», adverteix Antonio Saz. Creuant l’únic tram d’autovia que travessa Terol, el coordinador de la plataforma de l’«Espanya Buidada» explica la necessitat de començar a plantejar solucions a les desigualtats territorials de manera immediata. Davant d’aquesta urgència, assegura que «tot estarà preparat el gener del 2022» perquè el moviment ciutadà que va inundar els carrers de Madrid el desembre del 2019 contra la despoblació es presenti a les eleccions. En només dos mesos pretenen enllestir una eina perquè més de 80 associacions puguin presentar-se als comicis autonòmics i nacionals a més de vint províncies. La intenció és que un avenç electoral a Andalusia o a Castella i Lleó no els agafi en fora de joc. Al setembre d’aquest any es va celebrar la III Assemblea General de l’Espanya Buidada a Priego (Conca). El consens aconseguit va servir per construir una plataforma per representar els interessos de les zones despoblades en els processos electorals, seguint l’estela del «germà gran» Teruel Existe. Des de llavors, han estudiat «tots els escenaris possibles» per materialitzar una opció política de cara a les urnes. Aquesta «eina», com li agrada anomenar-la a Saz, estarà preparada a principis del proper any.
L’estructura encara no està del tot definida. De moment, tot apunta que s’organitzaran al voltant d’una agrupació d’electors. El que tenen clar és que intentaran evitar que el projecte polític engoleixi el moviment ciutadà del qual van néixer i no caure en les lluites internes. «Les persones i els noms són l’última cosa. L’important no són les cares, sinó el projecte», destaca. La primera cita per posar a prova la plataforma la tindran, com a molt tard, el desembre del 2022 a les eleccions andaluses. Això, si no es produeix un possible avenç electoral a la comunitat andalusa. A Castella i Lleó també sobrevola aquesta possibilitat. Tots dos territoris són essencials per a l’«Espanya Buidada»: Còrdova i Jaén i les nou províncies castellanolleoneses formen part de les 23 que han perdut al voltant de la meitat del seu pes demogràfic, econòmic i laboral en els últims 70 anys.
Model de desenvolupament
«Sempre ens deien que ens queixàvem de manera constant. Hem canviat això. Ara proposem solucions», afirma Saz. És conscient que, a més de presentar-se a les eleccions, han de tenir un projecte polític. Des de fa uns quants mesos, un equip de més de 140 persones confecciona un model de desenvolupament amb 101 mesures per afrontar les problemàtiques de l’«Espanya Buidada». «No és la solució completa», admet Saz, que assenyala que es tracta d’un document «base» sobre el qual després s’estructurarà el programa electoral. El que sí que avança és que no hi haurà mesures localistes, sinó que seran «vàlides per a tot el territori nacional». «No és per als uns ni per als altres. És tot el contrari», avisa quan se li parla sobre les esmenes de caire territorial que han aconseguit introduir els partits regionalistes als Pressupostos. «El que volem és complementar la nostra qualitat de vida amb serveis i infraestructures perquè tots tinguem les mateixes possibilitats», destaca.
Entre les mesures més rellevants hi ha la signatura d’un pacte d’Estat contra la despoblació i pel reequilibri territorial que inverteixi l’1% del PIB en l’Espanya buidada; una discriminació fiscal positiva; o el «Pla 100/30/30» que pretén que arribi un mínim de 100 Mbps de connexió a internet a tot el territori, l’accés a tots els serveis en un temps inferior a 30 minuts i que totes les localitats tinguin accés a una autovia a menys de 30 quilòmetres.
