Trasplanten amb èxit un cor de porc modificat genèticament a un humà

La taula d’operacions del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland s’ha guanyat un espai d’honor a la història de la medicina i quedarà sempre marcada com l’escenari d’una fita, possible punt de partida d’una nova era als xenotrasplantaments. En aquest hospital de Baltimore, als Estats Units, es va fer divendres passat en una operació de vuit hores el primer trasplantament a un humà d’un cor de porc genèticament modificat. Quatre dies després, l’òrgan manté amb vida el receptor, un treballador de manteniment de 57 anys el nom del qual també passarà a la història: David Bennett. Amb la cautela deguda i necessària, l’esdeveniment, que mostra els avenços possibles gràcies a la tècnica d’edició genètica Crispr i la clonació, ja s’ha celebrat com «un moment crític». El doctor David Klassen, cap mèdic de la United Network for Organ Sharing, va parlar d’«un punt d’inflexió». I el doctor Bartley Griffith, director del programa de trasplantaments de la Universitat de Maryland que va dirigir la cirurgia, va expressar amb optimisme en una nota de premsa del centre mèdic que «aquesta operació pionera donarà una nova opció important per a pacients en el futur».

La darrera oportunitat

Bennett era fins divendres un pacient terminal que feia sis setmanes que estava ingressat i que per la seva condició no estava qualificat per rebre el cor d’un altre humà. El doctor Griffith, que des de fa cinc anys treballa amb el doctor Mohammad Mohiuddin, un investigador que va establir i és director científic a la Facultat de Medicina de la Universitat de Maryland del programa de xenotrasplantaments cardíacs, i que en els darrers cinc anys ha trasplantat els cors de porcs modificats a 50 babuïns, li va plantejar a mitjans de desembre la possibilitat de rebre l’òrgan animal. «No estava segur que m’estigués entenent», va explicar a The New York Times el metge. «Llavors va dir: grunyiré?», va fer broma. Bennett sabia que el trasplantament era «qüestió de vida o mort». I en unes declaracions fetes abans de la cirurgia que ara ha facilitat el centre mèdic va dir: «Vull viure. Sé que és un risc però és la meva última oportunitat». L’aposta ha estat guanyadora. A l’operació, que l’Agència del Medicament dels EUA va autoritzar per a «ús compassiu» la nit de cap d’any, Bennett va rebre el cor facilitat per Revivicor, una companyia que havia fet 10 modificacions genètiques a l’animal. Es van desactivar quatre gens, incloent-hi un que codifica una molècula que provoca una agressiva reacció de rebuig en humans i un altre que fa que el cor segueixi creixent. A més, es van inserir sis gens humans per fer que el sistema immune toleri més el nou cor.

Les primeres 48 hores, que són crítiques, van transcórrer sense incidents. I Bennett seguia dilluns connectat a un bypass cardiopulmonar que ajuda el seu cor i els seus pulmons, però de moment no havia mostrat rebuig ni presentava infeccions, dos dels riscos més grans en els xenotrasplantaments. «Crea el pols, crea la pressió, és el cor», va explicar el doctor Griffith. «Està funcionant i sembla normal», va afegir. «Si això funciona hi haurà subministrament sense límit d’aquests òrgans per a pacients que estan patint», va celebrar Mohiuddin, una de les eminències més grans en aquest camp amb més de tres segles de tradició que es va obrir amb intents de sang d’animals a humans i en el qual, després d’experiments a la segona meitat del segle XX com trasplantaments d’òrgans de babuïns a humans, ara la investigació amb òrgans de porcs ha agafat un lloc primordial.

Fàcils de criar

Amb avantatges sobre altres mamífers, els porcs són més fàcils de criar i aconsegueixen en només sis mesos la mida adulta. Ja han estat usats en trasplantaments de cèl·lules pancreàtiques en diabètics, per a vàlvules cardíaques (una de les quals ja havia rebut Bennett) o per a empelts de pell en casos de cremades. Els seus intestins es van fer servir per desenvolupar l’heparina, un anticoagulant, i a la Xina s’han emprat també en trasplantaments de còrnies. Ja el mes de setembre al centre Langone de la Universitat de Nova York s’havia fet una altra intervenció pionera en què es va trasplantar amb èxit el ronyó d’un porc genèticament modificat a una dona. En aquell cas, però, la pacient estava en mort cerebral i el seu cas es va seguir durant 54 hores d’observació. Karen Maschle, investigadora que està ajudant a preparar recomanacions d’ètica i política per als primers assaigs clínics, va recordar que és fonamental compartir les dades del trasplantament de Bennett abans d’obrir l’opció de xenotrasplantaments per a més pacients.