La justícia investiga un espanyol com a cap d'una xarxa de diamants de sang a Sierra Leone

El jutge Alejandro Abascal i el fiscal Pedro Martín Torrijos han obert una causa a l'Audiència Nacional per crims contra la humanitat, esclavitud, delictes contra les persones en cas de conflicte armat i pertinença a organització criminal contra el ciutadà espanyol Manuel Terrén Parcerisas, establert al Brasil. El magistrat ha admès una querella que el situa com el «gran cap» a l'Àfrica d'un grup empresarial establert a Andorra que va promoure entre 1999 i 2002 la venda il·legal a Europa dels coneguts com a «diamants de sang» de Sierra Leone. Com a primera diligència l'instructor ha cridat a declarar a partir del 8 de febrer, en qualitat de testimonis, alguns dels exempleats de les empreses andorranes presumptament implicades en els fets per mirar de confirmar els indicis delictius que es desprenen de la querella, a què ha tingut accés 'El Periódico de España', del mateix grup editorial que Diari de Girona. Espanya entra així en la investigació dels diamants de sang. Així són conegudes internacionalment les pedres precioses obtingudes mitjançant l'ús d'esclaus per finançar guerres. L'expresident de Libèria Charles Taylor va ser condemnat el 2012 per crims contra la humanitat per utilitzar diamants de sang per finançar la Guerra Civil a Sierra Leone.

Un paper «important»

Terrén Parcerisas, que encara no ha sigut cridat a declarar com a investigat, va exercir un paper «important en el comerç de diamants de sang», segons la querella. El text afirma que era accionista de l'empresa andorrana Orfund Holding, a la qual s'acusa de promoure aquest comerç il·lícit, i que va ser un actor «clau» en la planificació i negociació de la creació de dues empreses pantalla –DiAndorra i Blue Stone, de la qual va tenir accions–, a Libèria. I quan el negoci va estar en marxa, Terrén es va convertir en la «persona de confiança» de la xarxa a l'Àfrica, supervisant les activitats de Blue Stone i DiAndorra. L'acusació afirma que aquest empresari amb nacionalitat espanyola i andorrana va tenir un paper important en el conflicte de Sierra Leone mitjançant la firma andorrana Orfund Holding. Aquesta societat hauria finançat «l'esforç bèl·lic» amb la venda de pedres precioses en posar en marxa una façana empresarial a Libèria per assegurar el contraban de «diamants de sang» provinents dels territoris controlats pel grup armat del Front Revolucionari Unit (FRU) que operava a Sierra Leone. L'objectiu era poder vendre'ls saltant-se la prohibició de les Nacions Unides. Aquest empresari controlava el treball diari de les firmes andorranes que movien diners entre Espanya, Andorra i Libèria. Ell aprovava les despeses de salaris, hotels, seguretat i transports. Per això, supervisava els treballs d'extracció de les mines de Libèria, que en realitat eren improductives. Eren la tapadora per fer passar com a liberianes les pedres precioses procedents de les zones en conflicte de Sierra Leone.

No eren rendibles

Segons la querella, Terrén Parcerisas rebia informes sobre el treball realitzat als 42 'marigots' ('mines') de Libèria i fins i tot sobre quantes persones faltaven per fer-hi guàrdia i quant calia pagar-los. Per això, la querella considera que Terrén Parcerisas devia saber que aquestes mines «no eren un negoci rendible». Les accions legals contra aquesta presumpta organització criminal les ha emprès a Espanya l'advocat Hernán Daniel Garcés Durán en nom del seu client, el ciutadà de Sierra Leone Ahia N., un dels aproximadament 300 treballadors que van ser esclavitzats per militars del Front Revolucionari Unit (FRU) a la mina de diamants a la localitat de Tombodu. «Nascut el 1963, va ser obligat a treballar dia i nit juntament amb 300 civils més, en condicions inhumanes de vida, a les mines de Tombodu per extreure els diamants». Aquesta víctima del treball esclau va presenciar, segons la querella, com tres dels seus amics van morir a les mines. Un hauria sigut assassinat perquè els seus capturadors es van pensar que volia escapar-se. Els altres dos haurien mort d'esgotament pel treball. L'escrit que ha admès a tràmit l'Audiència Nacional especifica que empresaris andorrans i l'espanyol Terrén Parcerisas, mitjançant l'advocat Jacques Pierre Levy, van utilitzar empreses pantalla de Libèria per vendre de contraban els «diamants de sang» comprats al Front Revolucionari Unit (FRU) de Sierra Leone, un dels contendents en la Guerra Civil que va causar, segons els organismes oficials, més de 70.000 morts i 2,6 milions de desplaçats.

«Una tapadora»

El 5 de juliol del 2000 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va prohibir la importació de diamants en brut de Sierra Leone sense la certificació expedida pel Govern d'aquest país, que patia una Guerra Civil. Perquè l'exportació de les pedres precioses no fos paralitzada, la firma andorrana va portar de contraban les pedres precioses de Sierra Leone a Libèria, segons el relat del denunciant. En aquest país van obrir una explotació minera de diamants de molt baixa qualitat. En realitat, segons un exempleat de la firma andorrana, era «una tapadora» que s'utilitzava per canviar l'origen de les gemmes, i saltar-se la prohibició que afectava les pedres de Sierra Leone. L'acusació sosté que els querellats van comptar amb el suport d'empresaris de Libèria, però també de l'expresident liberià Charles Taylor –que va ser condemnat al Tribunal de la Haia a 50 anys de presó per crims de guerra–. Aquest va arribar a autoritzar l'obertura de la mina «fantasma» al seu país i va eximir d'impostos les empreses implicades en els fets: DiAndorra i Blue Stone, filials a Monròvia (Libèria) de l'andorrana Orfund Group SA. Terrén Parcerisas tindria un 10% de les accions. «A les mines de Blue Stone no hi havia diamants de joieria, eren diamants industrials sense valor», va assegurar l'exempleat, que en una declaració judicial va arribar a reconèixer que els autèntics diamants que s'exportaven a Anvers (Bèlgica) es compraven a les oficines de les empreses de Libèria.

Una empresa belga

La querella indica també que per entregar els diamants en brut a Europa, Orfund Group s'hauria associat amb la firma belga Cindam, que segons el relat dels fets va passar a dir-se B.C.B. International just després que el llavors secretari general de l'ONU, Kofi Annan, identifiqués el tràfic de diamants per part del FRU a Sierra Leone i Libèria com a objecte de sancions internacionals. També especifica que només entre gener i juliol del 1999 Cindam, a través de Societat General del Diamant, va rebre almenys quatre enviaments de diamants de Blue Stone i DiAndorra, amb un valor estimat de 409.623 dòlars. Per moure els diners van utilitzar comptes bancaris de Crédit Andorra i Artesia Bank, tot i que també es van enviar sumes de diners amb Western Union. Segons l'acord, els documents del qual figuren adjunts en la querella, les filials de l'andorrana Orfund havien d'exportar els diamants en brut directament a la seu a Anvers de l'empresa Cindam. A canvi aquesta pagava a Orfund, a través d'una transferència bancària, una suma equivalent al 80% del preu de venda estimat de les mercaderies: «A Anvers, Henri Thieren i el personal de Cindam analitzaven, classificaven i realitzaven una estimació dels preus de venda dels diamants».

Intermediari a Libèria

L'«intermediari» o «baula necessària» de l'organització andorrana a Libèria va ser, sempre segons la querella, l'empresari establert a Monròvia –la capital d'aquest país–, Alhaji Sekou Fofana, amb qui l'organització ja havia fet negocis a Costa d'Ivori. Es va encarregar d'entrar en contacte amb el cap interí del grup rebel del FRU, Sam Bockarie, àlies Mosquit, al mateix temps que era amic del president liberià, Charles Taylor. Per això, l'andorrana Orfund Group el va nomenar president de les seves filials a Libèria. Fofana i l'empresari espanyol querellat eren els encarregats de supervisar les mines de Libèria, que permetien a l'empresa Orfund crear una «façana ideal» per vendre els diamants d'alta qualitat que, de fet, venien de Sierra Leone. I per completar l'engany, aquest empresari liberià va ocupar personal de seguretat a cada mina per evitar el «saqueig» i fer l'efecte que les mines estaven sent explotades. També en la querella s'informa que l'enllaç africà dels empresaris andorrans hauria viatjat en diverses ocasions a Espanya. Així ho va confirmar en una declaració judicial Joan Samarra, un dels socis fundadors d'Orfund, que va confessar que les mines de Libèria eren «improductives». «També va indicar que els diamants eren de Sierra Leone, perquè a Libèria no n'hi havia». Un extreballador va completar que els de Libèria eren «diamants industrials sense valor». Un testimoni protegit va assenyalar a Terrén Parcerisas com la persona que es va desplaçar a Monròvia per trobar-se amb Fofana i preparar els documents necessaris per crear les empreses tapadora: «D'una banda, s'explotaven les concessions diamantíferes de Blue Stone, propietat de Fofana a Libèria, malgrat que només produïen diamants de poca qualitat. D'altra banda, DiAndorra comprava regularment valuosos diamants de Sierra Leone als guerrillers del FRU».

Soldats a Monròvia

Cindor Reeves, cunyat de l'expresident liberià Charles Taylor, va confessar a la Fiscalia del Tribunal Especial de Sierra Leone que «els espanyols», que parlaven anglès «amb accent», sortien de Libèria amb diamants comprats al FRU. Els dirigents d'aquest grup armat acudien a Fofana per reclamar els diners que els «espanyols» devien dels diamants. En el mateix sentit, un exempleat de Blue Stone va confirmar en una declaració celebrada al Jutjat d'Instrucció número 20 de Barcelona que persones de Sierra Leone «vestides de soldats» acudien a la seu de l'empresa a Monròvia per vendre diamants. Altres testimonis dels excombatents del Front Revolucionari Unit, recollits en la querella, posen de manifest que el cap de la guerrilla va viatjar a Monròvia per reunir-se amb l'intermediari Fofana i «dos homes blancs» a la recerca de «municions». «D'acord amb la informació proveïda pels excombatents els homes blancs van indicar que ajudarien el FRU. [El líder guerriller] Bockarie els va entregar un petit lot de diamants pel qual els homes blancs van pagar 15.000 dòlars. Es va arribar a un acord perquè visitessin Kono. Després d'aquesta reunió, el FRU va comprar medicaments i aliments gràcies als diners percebuts», completa el text que ja investiga el jutge Abascal. En la querella es destaca que abans del juny del 1999 «un home blanc» de Blue Stone va acudir a les mines de Sierra Leone per confirmar que els guerrillers del FRU les controlaven: «Va passar dos dies a Koidu, on va visitar diverses mines gestionades pel FRU. També va ser testimoni de les condicions de treball dels civils de la mina. En aquell moment estaven sent custodiades per homes armats», destaca l'escrit de l'advocat Hernán Daniel Garcés Durán.

«Als mitjons»

Un dels xòfers va assegurar haver traslladat homes blancs de l'empresa Blue Stone a Sierra Leone en més d'una desena d'ocasions: «Hi havia homes armats del FRU operant a Kono, ja que la zona era considerada gairebé com a línia de front de combat. Els dos homes blancs passejaven al voltant dels pous diamantífers juntament amb els agents de l'ATU per veure les mines. Homes armats del FRU vigilaven tota la zona i entre ells hi havia nenes i nens soldats», completa el text de la querella. Els dirigents de l'empresa andorrana examinaven els diamants i se'ls emportaven a Libèria «als mitjons». El text que investiga l'Audiència Nacional considera que la lluita pel control dels diamants va alimentar la guerra. En aquest sentit, diversos exmembres del FRU van reconèixer haver rebut el juliol del 1999 «vehicles carregats de municions» de l'empresa Blue Stone. També haurien comprat «un míssil» o «bomba RPG» [una granada propulsada per un coet] i municions per a fusells AK-47. Els combois amb les armes van ser escortats fins a Sierra Leone per l'home de confiança de l'expresident Taylor, identificat com 'coronel Jungle' ['jungla'].

«Violència horrorosa»

Segons el Tribunal Especial per a Sierra Leone des del novembre del 1996 i fins al gener del 2002 el Front Revolucionari Unit va llançar un atac generalitzat i a gran escala, amb «maltractament» i «violència horrorosa» contra la població civil, com a part d'un pla comú per adquirir i exercir el control de les zones d'extracció de diamants. Aquesta guerrilla va extreure les pedres precioses «a través del treball esclau», segons consta en la causa judicial contra les activitats del FRU, que considera provat que aquest grup armat va vendre diamants per obtenir armes, municions, medicaments i aliments. Aquest tribunal també va considerar provat que nombrosos civils van ser capturats a Sierra Leone per ser enviats com a esclaus al districte de Kono per treballar a les mines. En concret, almenys 400 civils van ser agafats com a presoners a la ciutat de Makeni, al cor del país, per ser traslladat en camions a Issa Sesay, al districte de Kono. La sentència que va condemnar l'expresident de Libèria a 50 anys de presó va confirmar que Charles Taylor va prestar assistència al FRU en les seves activitats mineres, al mateix temps que li va subministrar armament i va connectar empresaris amb el FRU per establir acords per a la compra d'armes. Va ser retribuït amb diamants.

Diamants a canvi d'armes

També va subministrar material de comunicació, suport logístic, financer, tècnic i operatiu. L'expresident liberià va promoure que el grup armat FRU reconquerís la província de Kono, on hi ha les mines, «per negociar amb ell diamants a canvi d'armes i municions», segons la sentència. La querella presentada a l'Audiència Nacional també al·ludeix a les vinculacions de la presumpta organització criminal querellada amb dues causes delictives més a Libèria. El primer és el cas del ciutadà belga Michel Desaedeleer, que va estar involucrat amb el comerç de diamants amb el FRU entre 1999 i 2000. El segon és el del neerlandès Augustinus Petrus Kouwenhoven, que el 2017 va ser condemnat als Països Baixos per la seva participació en la comissió de crims de guerra i tràfic d'armes a Libèria amb el suport de Charles Taylor. L'escrit de l'advocat Hernán Daniel Garcés Durán també relaciona l'empresa Orfund amb l'actuació de les companyies fusteres utilitzades a Libèria per al tràfic d'armes. En concret, l'exministre de Finances d'Andorra Jordi Cinca, que va ser accionista de l'empresa, va enviar dos faxos a l'empresa fustera implicada en el comerç d'armes Exotic Tropic Timber Enterprises en relació amb la seva intenció de sufragar factures telefòniques per un import de més de 152.000 dòlars.