L’Església catòlica es mou. Després de rebre amb «sorpresa i decepció» la iniciativa del PSOE de crear una comissió d’inestigació que depengui del Defensor del Poble sobre els abusos sexuals al seu si, després d’haver comprovat la seva pròpia divisió interna a l’hora d’enfrontar-se a aquests fets, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va anunciar ahir que encarregarà una auditoria a un bufet d’advocats de Madrid.
El despatx, Cremades & Calvo-Sotelo, és proper als bisbes. El seu president, l’advocat Javier Cremades, també presideix la Fundació Madrid Vivo, que es defineix com «un pont entre la societat civil i l’Església de Madrid». El bufet «obrirà una via independent per rebre eventuals denúncies, revisarà els procediments jurídics tendents a sancionar les pràctiques delictives i oferirà la seva col·laboració a les autoritats per ajudar a aclarir els fets i establir un sistema de prevenció que satisfaci les demandes socials sobre això», van assenyalar els bisbes en un comunicat sobre la iniciativa, que serà presentada avui pel president de la Conferència Episcolpal, el cardenal Juan José Omella.
El breu escrit deixava ahir molts dubtes per resoldre, començant per si finalment els bisbes participaran en la comissió d’investigació del Defensor del Poble. El Govern central anticipa que no tindran més opció que sumar-se, però l’Església es manté de moment en silenci, sota l’argument que l’organisme encara no ha estat votat al Congrés dels Diputats. També es desconeix si l’anunciada auditoria només investigarà casos actuals o anirà més enrere. O si les associacions de víctimes hi seran presents. O fins i tot si hi haurà compensacions econòmiques quan es demostri que algun sacerdot va cometre abusos sexuals.
Tot i això, fonts del despatx d’advocats obren la porta a que aquest sigui el cas. El bufet va assenyalar que el motiu pel qual la Conferència Episcopal els ha triat ha estat el «múscul» que ha demostrat en demandes col·lectives, com la dels controladors aeris, el Banco Popular o Bankia, amb l’objectiu estudiar cada cas i, quan sigui possible, buscar una forma de reparació a les víctimes a través d’aquesta figura legal.
El moviment dels bisbes, en qualsevol cas, suposa sens dubte el reconeixement que calia fer alguna cosa més. Fins ara, l’episcopat defensava a ulls clucs la seva pròpia investigació, donant a entendre que no calien noves iniciatives. L’abril passat, l’Església espanyola va xifrar en 220 els casos d’abusos en les últimes dues dècades, una xifra molt petita en comparació, per exemple, amb l’informe impulsat pels prelats francesos, que a l’octubre, després de dos anys i mig de treball, van estimar en un informe que des del 1950 fins al 2020 van ser víctimes d’abusos 216.000 menors al país gal.
Tensió i divisió
Alhora, al si de la CEE, que pren les decisions de forma col·legiada, comença a exterioritzar-se certa tensió i divisió sobre la manera com s’han d’encarar aquests delictes. Mentre la postura oficial consisteix a no dir res sobre la comissió de recerca que sortirà del Congrés, alguns bisbes han començat a agafar distància.
«La proposta d’una comissió parlamentària sobre els abusos a l’Església, feta directament al Congrés o bé a través del Defensor del Poble, li he de dir que és ben rebuda», va dir fa 10 dies l’arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Julián Barrio. La setmana passada, l’arxidiòcesi de Madrid, una de les més importants, també es va desmarcar a través d’un vídeo de la línia oficial, defensant que s’investiguin els casos del passat i clamant contra l’opacitat davant aquests delictes.
