Alexander va haver de volar fins a Istanbul per a sortir de Rússia circumval·lant el tancament de l’espai aeri europeu, una de les rutes triada per milers dels seus compatriotes per abandonar el país davant la tempesta que les sancions internacionals han desencadenat sobre l’economia russa. Alguns productes comencen a escassejar a les botigues; uns altres han augmentat fins a un 30% de preu; i en els caixers se succeeixen les cues per a treure el màxim autoritzat en divisa estrangera davant l’ensulsiada del ruble. «Molts russos estan sota un enorme estrès. És horrible el que està succeint a Ucraïna. Hem comprès que ens estem quedant sense futur», diu aquest moscovita de trenta anys. «Hi ha rumors que podrien tancar les fronteres russes als homes i obligar a alguns a allistar-se. Tot és tan impredictible que no he volgut arriscar-me», confessa des d’Istanbul.

A diferència dels seus ciutadans, el règim de Vladímir Putin portava des de 2014 preparant-se per a aquest moment. Aquell any van començar a ploure les sancions contra Moscou per la seva annexió il·legal de la península ucraïnesa de Crimea i, des de llavors, el Kremlin ha tractat d’inocular-se enfront d’un hipotètic escenari de ‘guerra econòmica’ com el que ara enfronta. Va bascular cap a a Orient per a reduir la seva dependència d’Occident i va deixar anar alguns dels nusos que el liguen a la globalització. Va reduir les reserves en dòlars, va penalitzar les importacions amb elevats aranzels, va minimitzar el seu deute extern i va crear un sistema alternatiu al Swift.

Però sobretot es va dedicar a engreixar les reserves de divises del seu banc central amb una armilla antibales de 630.000 milions de dòlars, l’equivalent a un terç de la seva economia, concebut per a protegir el ruble de potencials atacs. A aquesta estratègia li va posar un nom, «Fortalesa russa», la mateixa fortalesa que s’ensorrat aquests dies amb una esbalaïdora facilitat. «En menys de dues setmanes, la guerra de Putin ha catapultat a Rússia als nivells d’aïllament econòmic de l’era soviètica», escrivia aquesta setmana el exasesor del Tresor estatunidenc i expert en sancions Bryan O’Tool. «I això conduirà al poble rus al desastre».

Les sancions han anat tancant gairebé totes les vies de comunicació entre el sistema financer rus i la resta del món. Tant les adoptades per la trentena de governs que han seguit fins ara la pauta marcada des de Washington, Brussel·les i Londres, com pel sector privat. El transport de mercaderies russes ha perdut les seves asseguradores, Visa i Mastercard han deixat de processar les compres dels seus ciutadans a l’estranger i el banc central ha vist com almenys la meitat de la seva reserva de divises quedava congelada fora de les seves fronteres.

El ruble ha perdut la meitat del seu valor enfront del dòlar des de l’inici de la invasió. La borsa de Moscou porta dies tancada per a evitar la desbanda dels inversors. La trentena de grans empreses russes cotitzades a Londres han perdut més del 90% del seu valor. Els tipus d’interès s’han doblegat fins al 20% i el deute rus ha quedat reduïda a bo escombraries. «El diferent aquesta vegada és la rapidesa amb què s’han imposat, la cohesió entre els països que les han aplicat i les dimensions econòmiques del país sancionat», afirma a aquest diari Richard Nephew, un dels arquitectes de les sancions estatunidenques contra l’Iran. «Res d’això té precedents des del paquet de sancions imposat a l’Iraq en 1990 amb l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU».

Els analistes prediuen que l’economia russa perdrà enguany al voltant del 10% del seu PIB i, segons el Banc Mundial, s’està acostant a perillosament a un escenari de suspensió de pagaments com el que ja va viure durant la crisi de 1998. La mateixa que es va emportar per davant els estalvis de milions de russos. Nephew, autor del llibre ‘The Art of Sanctions’. «Aquesta vegada és possible que contribueixin a frenar la guerra, però probablement no aconseguien detenir-la per si soles».