La UE colpeja el carbó rus en la seva cinquena onada de sancions

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el cap de la diplomàcia, Josep Borrell, arribaran avui a Kíev per reunir-se amb el president ucraïnès, Vorodimir Zelenski, amb un nou paquet de sancions fresques contra el règim de Vladímir Putin sota el braç. Després de dos dies de negociacions intenses i alguns «ajustos tècnics», els ambaixadors permanents dels Vint-i-set van tancar un acord sobre la cinquena ronda de sancions que inclou, per primera vegada, mesures contra el sector energètic rus i concretament el veto de les importacions de carbó procedent de Rússia.

Segons va avançar l’executiu comunitari en la seva proposta dimarts passat, l’impacte d’aquesta mesura serà d’uns 4.000 milions d’euros anuals, un impacte més aviat simbòlic davant dels 700 o 800 milions diaris que destina diàriament la UE per pagar el gas i el petroli de Rússia i que des de l’inici de la guerra suposa més de 35.000 milions d’euros, segons va reconèixer el mateix Borrell davant del ple de l’Eurocambra. Segons fonts diplomàtiques, l’embargament al carbó no s’aplicarà als contractes existents fins a l’agost, ja que tindrà un període transitori de 120 dies.

Prèviament a l’acord, el ministre d’Exteriors ucraïnès, Dimitro Kuleba, va aprofitar el pas per la capital comunitària per demanar als seus aliats que endureixin les sancions contra el règim rus i que apliquin un embargament total al gas i el petroli. «Mentre Occident continuï comprant el gas i petroli estarà donant suport amb una mà a Ucraïna i amb l’altra a la maquinària de guerra de Rússia»

Període clau

Les setmanes vinents seran claus per frenar l’«ofensiva a gran escala» de Rússia que anticipa el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, per unir territorialment la regió del Donbàs amb Crimea. I per evitar-ho cal que els països aliats segueixin armant Ucraïna i ho facin de forma immediata. És el que va implorar Kuleba els seus homòlegs aliats en la reunió ministerial de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les. «O ens ajuden ara, i parlo de dies i no de setmanes, o la seva ajuda arribarà molt tard. Moltes persones moriran, molts civils perdran casa seva i moltes ciutats seran destruïdes si l’ajuda arriba tard», va explicar. Els aliats, per part seva, es van comprometre a augmentar l’enviament d’armes i a fer-ho amb «urgència».

L’objectiu de Kuleba, en el primer desplaçament a la seu de l’OTAN des que Vladímir Putin va envair el seu país el 24 de febrer, era simple. Aconseguir el compromís polític dels 30 països aliats que els subministraran armes «suficients» per derrotar l’Exèrcit rus a Ucraïna i evitar que la guerra s’estengui més enllà de les seves fronteres, i que ho facin amb urgència. «La meva agenda només tenia tres punts: armes, armes i armes. El tracte que proposa Ucraïna és simple i just. Doneu-nos tot el que necessitem i combatrem per la nostra seguretat i per la vostra, de manera que Putin no tingui oportunitat de posar a prova l’article 5 del Tractat de l’OTAN», va explicar.

Kuleba va demanar als seus homòlegs aliats «avions, míssils antivaixell de curt abast, vehicles blindats i sistemes de defensa aèria» i, encara que creu que rebran l’ajuda sol·licitada, la qüestió «crucial» continua sent els terminis. Segons va exposar, potser l’Exèrcit rus s’ha retirat de Kíev i els seus voltants, però no ho ha fet «per crear una atmosfera constructiva per a les negociacions» sinó «perquè van ser expulsats per l’Exèrcit ucraïnès i necessiten «recursos addicionals per llançar una gran ofensiva al Donbàs».

Una batalla, augura Kuleba, que recordarà la «Segona Guerra Mundial», amb milers de tancs, avions i artilleria. «No serà una operació local. El camp de batalla decidirà», va avisar. És «cautelosament optimista» amb el subministrament d’armes promès per alguns aliats -va agrair el suport explícit al Regne Unit-, tot i que es va mostrar una mica decebut amb el fet que l’OTAN no s’impliqui encara més.

De fet, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va tornar a apel·lar a la responsabilitat de l’Aliança Atlàntica per evitar que la guerra s’estengui més enllà de les fronteres d’Ucraïna.