Amb desenes de milers de soldats arribats de reforç i desplegats a les zones limítrofs, Rússia va anunciar ahir l’inici de la seva ofensiva per aconseguir el control complet de la regió del Donbàs, la independència de la qual el Kremlin va reconèixer pocs dies abans de l’inici de la guerra. Els bombardejos i els combats entre els exèrcits de Rússia i Ucraïna es van multiplicar durant tota la jornada al llarg dels 480 quilòmetres que conformen la línia del front entre els dos bàndols. Segons molts observadors, Moscou intenta obtenir una victòria sobre el seu enemic abans de la festivitat del 9 de maig, en què el país commemora el triomf de la URSS sobre l’Alemanya nazi.

Els comandaments militars de Rússia van assegurar haver atacat més d’un miler d’objectius en territori enemic durant la matinada d’ahir. Segons el ministre de Defensa, Serguei Shoigu, l’Exèrcit rus va «neutralitzar» un total de 13 posicions militars ucraïneses i va bombardejar uns «60 objectius militars». Segons la mateixa font, les forces russes van destruir dos magatzems de míssils i van abatre un avió ucraïnès. Shoigu considera que l’operació militar russa està aconseguint els objectius que s’havia plantejat, va rebutjar de ple les versions que parlen d’un fracàs de l’Exèrcit del Kremlin al país veí, alhora que va acusar Occident d’allargar la guerra de forma artificial mitjançant els enviaments d’armes: «el creixent volum de subministraments d’armes demostra la intenció de provocar que el règim de Kíev lluiti fins a l’últim home».

Tot i els reforços militars i el rellançament de l’ofensiva militar russa, ara amb objectius més modestos, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va mantenir el seu habitual to desafiant: «No importa quants soldats portin fins aquí; lluitarem, ens defensarem» , va assenyalar el mandatari, poc després d’anunciar l’ofensiva. Per part seva, Ihor Terejov, alcalde de Khàrkiv, que concentra una bona part dels esforços bèl·lics russos, va assegurar a la BBC que la ciutat està rebutjant «bé» els embats llançats per l’«enemic».

Mariúpol resisteix

Mariúpol, el principal port ucraïnès al mar d’Azov, continua sent el principal obstacle per a les aspiracions de Moscou de fer-se amb una franja de territori a l’est del país que disposi de continuïtat territorial. Les últimes forces ucraïneses es mantenen atrinxerades a l’enorme planta siderúrgica d’Azovstal i es neguen a rendir-se. El Ministeri de Defensa rus va emetre un darrer ultimàtum consistent en un alto el foc «a partir del migdia» perquè «totes les unitats de l’Exèrcit ucraïnès sense excepció i tots els mercenaris surtin sense armes ni munició». «Si ho fan, salvaran la vida», va concloure l’advertiment.

En les primeres hores de l’ofensiva al Donbàs, igual que ha passat durant tot el setge rus a Mariúpol, els corredors humanitaris no van funcionar i nombrosos civils no van poder ser evacuats de casa abans de l’arribada de les forces russes, convertint-se, en paraules del governador de la regió de Luhansk, Serguei Gaidai, en «ostatges» de Moscou. Kíev ha acusat Rússia de forma reiterada de recuperar la pràctica de la deportació amb un bon nombre de ciutadans ucraïnesos residents a les localitats conquerides per les seves tropes. D’aquesta forma, sense corredors humanitaris, els civils atrapats per les hostilitats no poden fugir.