Els mateixos protagonistes, però un canvi evident de papers. El president francès, Emmanuel Macron, i la ultradretana Marine Le Pen es van enfrontar ahir a la nit en l’únic debat televisiu de la campanya presidencial francesa, la segona volta de la qual se celebrarà aquest diumenge.
Va ser una repetició del mateix duel que va marcar la recta final de la campanya del 2017. Aleshores, Le Pen, molt agressiva, va quedar en evidència davant un candidat centrista molt més hàbil a nivell retòric. Aquest cop es van invertir els papers. El president es va dedicar a posar contra les cordes l’aspirant de l’extrema dreta, que es va defensar amb certa habilitat. I no va sortir clarament derrotada com en l’anterior cara a cara, que va donar lloc a nombrosos acudits per internet pel comportament de la líder de la Reagrupació Nacional (RN, llavors Front Nacional).
Després d’uns primers 20 minuts d’un debat força pausat dedicat al poder adquisitiu -principal preocupació dels francesos-, en la part dedicada a la guerra a Ucraïna van començar les primeres acusacions del president a la candidata de la RN. «Quan vostè parla a Rússia no ho fa com una dirigent, sinó com una deutora», va retreure Macron a la seva rival, el partit del qual va demanar dos préstecs a bancs russos. «Vostè depèn del poder rus i de Putin», va afegir. Davant les crítiques sobre la seva «dependència» respecte el Kremlin, Le Pen va lamentar: «És força deshonest que se m’impedeixi aconseguir un préstec en un banc francès i que se’m retregui tan bon punt el demano a l’estranger».
A més de la seva «dependència» respecte el Kremlin, el dirigent centrista també va acusar la seva adversària de desitjar «la sortida de França» de la UE o de ser «climaescèptica». Macron va intentar al llarg del debat arraconar Le Pen a la ultradreta del tauler. Tot i l’habilitat retòrica del president, la líder de la RN va mostrar que havia fet els deures respecte la seva actuació catastròfica del 2017. Ahir a la nit es va concentrar a explicar el seu projecte de «la vida quotidiana» i de «portaveu dels francesos». Bàsicament, aspirava a mostrar una imatge d’una cap d’Estat que no faci por. Una estratègia a la defensiva.
«La jubilació als 65 anys és una injustícia absolutament insuportable», va dir l’aspirant ultranacionalista i xenòfoba sobre una de les propostes electorals més polèmiques del candidat centrista, que vol allargar tres anys (actualment en 62 anys després d’haver cotitzat 42 anys) l’edat mínima de jubilació. Com va passar amb altres temàtiques, el president va intentar presumir de fibra social davant de les crítiques a la seva reforma del sistema de jubilació. «Augmentaré les pensions mínimes de 980 a1.100 euros», es va defensar.
Els retrets entre tots dos candidats també es van produir quan van debatre sobre la urgència climàtica. «El seu projecte és molt transparent, és climaescèptic», va afirmar el dirigent centrista, mentre que la rival el va acusar d’«hipocresia». Segons ella, havia aplicat «una ecologia punitiva d’una gran violència per a les classes mitges i les classes modestes».
Macron guanya en els sondejos
Des del 1981, no es repetia a França la mateixa segona volta que a les anteriors presidencials. En aquest partit de tornada, seria exagerat considerar que Le Pen va aconseguir una remuntada respecte la seva catastròfica actuació televisiva el 2017. Però sí que va guanyar punts en el seu objectiu de banalització de l’extrema dreta. Segons els últims sondejos, Macron guanyaria la segona volta amb el 56,5% dels vots davant del 43,5% de Le Pen.
