La destitució de Paz Esteban com a directora del CNI no ha suposat cap canvi significatiu en el tauler polític. En primer lloc perquè fa tota la impressió que Pedro Sánchez, malgrat la insistència dels seus socis al Congrés, preferentment ERC, tampoc pretenia que la mesura servís de vàlvula d’escapament a la pressió que està rebent. El cessament de Paz Esteban es vincula, en tot moment, a la bretxa de seguretat que va permetre la infiltració de Pegasus als terminals de Pedro Sánchez, Margarita Robles i, com a darrer «fitxatge», del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ni una referència a les desenes d’independentistes espiats pel mateix CNI.
En la roda de premsa posterior al conclave del Govern on es va decidir el destí d’Esteban, Robles, a qui l’independentisme ha elegit com a cap a sacrificar, va voler deixar clar que manté tota la seva fortalesa dins de l’executiu. Esteban era de les «seves», sí. Però la seva substituta, Esperanza Casteleiro, és, així mateix, una estreta col·laboradora de la titular de Defensa. La cadira de Robles no sembla moure’s.
Davant de tot això, la reacció independentista, singularment d’ERC, ha estat coherent amb la que mostra des del primer dia de la crisi. El cessament no canvia res. I la fortalesa exhibida per Robles, tampoc. Els republicans, en la línia del que han afirmat aquestes setmanes, consideren que la crisi està lluny de tancar-se. D’una banda exigeixen més explicacions sobre els diferents espionatges: quan, per què, quina informació es va extreure. Un cop satisfets els detalls, l’assumpció de responsabilitats té un nom per a ERC: Margarita Robles.
Els republicans es mostren ferms malgrat els múltiples missatges que reben, bé directament, bé per persona interposada, que Robles no caurà. En cap moment Esquerra ha fet un càlcul possibilista sobre fins on podria arribar ena les seves exigències. Consideren lògic que la ministra responsable dels serveis d’intel·ligència és qui ha d’assumir responsabilitats si l’entramat d’espionatge es descobreix. Passa a tots els països del món, començant per Espanya, on les escoltes del Cesid, dels anys 90, van acabar amb les dimissions de Julián García Vargas i Narcís Serra.
