Després de gairebé tres mesos de setge dur, la resistència de les forces ucraïneses a la localitat portuària de Mariúpol ha arribat al final. Més de dos centenars de combatents, alguns d’ells malferits, pertanyents al batalló d’Azov i atrinxerats al gegantí complex siderúrgic Azovstal de la ciutat, van deposar finalment les armes. Gairebé sense provisions, medicines i aigua, el Govern de Kíev va autoritzar als defensors de la planta entregar-se a les tropes russes, alhora que els van retre un homenatge pel paper que han jugat durant la guerra, qualificant-lo de decisiu.
Segons Mijaíl Podoliak, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelenski, els guerrers de Mariúpol han aconseguit modificar dramàticament l’evolució de la contesa bèl·lica. «Com que Mariúpol va resistir la Federació Russa durant 82 dies, l’operació per conquerir l’est i el sud d’Ucraïna s’ha hagut de retenir. Ha canviat el curs de la Guerra», va destacar. La Junta de l’Estat Major de l’Exèrcit va valorar ahir, en un post difós a Facebook, que el contingent ha impedit que Rússia transferís fins a un total de 20.000 homes a altres fronts, cosa que li hauria permès fer conquestes territorials més grans a l’inici de la invasió. Per part seva, el cap de l’Estat va qualificar els combatents d’herois.
Als final del setge, ha estat el batalló d’Azov, presentat per Rússia i per alguns comentaristes a Occident com una força paramilitar i filonazi, la unitat que ha portat el pes dels combats. Segons el Govern ucraïnès, el batalló ha estat integrat a la Guàrdia Nacional ucraïnesa i les successives reformes portades a terme han difuminat el seu component nacionalista i no juga cap paper en la política ucraïnesa actual.
Hi ha una important incògnita sobre el destí que puguin tenir els integrants del cèlebre batalló ucraïnès. El Ministeri de Defensa rus va informar que una cinquantena estan ferits i seran tractats en un hospital de Donetsk, la capital d’una de les autoproclamades repúbliques populars regentades per milícies proruses. Per part seva, el Ministeri de Defensa ucraïnès ha informat que farà les gestions pertinents per intentar intercanviar-los per presoners de guerra russos.
Però tot és incert, sobretot després que el Tribunal Suprem de Rússia anunciés que es planteja declarar el batalló d’Azov «organització terrorista» després d’haver rebut una demanda en aquest sentit presentada per la Fiscalia General, o les declaracions d’un diputat rus, que es va declarar favorable a sentenciar-los a mort. A Moscou, el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, va evitar aclarir el tracte que dispensaria el país als detinguts, si serien considerats criminals de guerra o presoners de guerra, però va destacar que es faria «d’acord amb les lleis internacionals».
Corredor terrestre
Amb l’ocupació de Mariúpol, el Kremlin aconsegueix materialitzar, encara que amb pèrdues importants, un dels principals objectius que es va plantejar a l’inici del conflicte: l’establiment d’un corredor terrestre entre la península de Crimea i els territoris sota control de les milícies prorusses.
