Les glaceres pirinenques, l’últim bastió de gel del sud d’Europa, estan agonitzant. El 1850, als Pirineus hi havia més de mig centenar de glaceres i la seva extensió sumava prop de 2.000 hectàrees. Un segle més tard, cap al 1990, ja es comptaven una desena de glaceres menys. Ara com ara, la meitat d’aquestes formacions de gel ja han desaparegut. I els darrers grans supervivents han perdut entre un 50% i un 60% de la seva superfície. Aquests enormes blocs de gel i neu amb prou feines ocupen ara unes 200 hectàrees.
L’últim Butlletí d’Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus alerta que la pèrdua de les glaceres s’ha accelerat en els darrers 30 anys. Tots els indicadors sobre la salut dels ecosistemes han empitjorat. L’Aneto, per exemple, ha perdut més del 50% de la superfície. El 1990, la superfície gelada d’aquesta formació s’estenia al llarg de més de 100 hectàrees. Ara, tot just n’ocupa 47. A l’altra banda de la frontera, la glacera Ossoue s’ha reduït gairebé un 60% durant aquest mateix període. Segons les darreres estimacions, ara ni tan sols arriba a les 30 hectàrees. El 2020, per exemple, la superfície total coberta per glaceres va assolir el valor més baix des que hi ha registres.
