«Avui les institucions diem unides que només sí és sí, germana jo sí que et crec». Amb aquesta frase va resumir la ministra d’Igualtat, Irene Montero, el que significa l’aprovació ahir per part del Congrés de la llei de garantia de la llibertat sexual, més coneguda com a llei del «només sí és sí» per portar a la legislació els crits feministes contra les agressions sexuals. La norma va obtenir un ampli suport (només van votar-hi en contra PP i Vox), però el debat al ple va posar de manifest que el consens durarà poc i que d’aquí a unes setmanes, quan es prengui en consideració la proposició de llei impulsada pel PSOE i destinada a abolir la prostitució, les postures seran, previsiblement, més irreconciliables. I és que la portaveu socialista, Laura Berja, va centrar la seva intervenció a assenyalar que la llei del «sí és sí» és «bona», però es «queda curta perquè deixa fora les víctimes de la prostitució». Berja va recordar que el seu partit va intentar introduir a la llei una esmena que endureix les penes contra els proxenetes, però que va haver de ser retirada perquè la resta de grups de l’esquerra i els nacionalistes «van amenaçar de votar en contra» de tota la llei. I és que, segons aquests partits, la redacció posava en risc les dones que es prostitueixen voluntàriament i el seu entorn.
En nom del consens i abans del debat en la Comissió d’Igualtat, es va decidir suprimir del text tot allò referent a la persecució de la prostitució forçada, però l’endemà el PSOE va presentar una proposició de llei, que es debatrà, previsiblement, en les properes setmanes i que obligarà, de nou, a que els partits fixin posició. L’actitud del PSOE ha deixat mal gust de boca a l’esquerra i als nacionalistes. «Ens presentaran alguna cosa sense l’informe del Consell d’Estat, perquè ho discutim en quatre dies i en base a blancs i negres i en això es posen en una posició ideològica calcada a la dreta», va retreure la republicana Pilar Vallugera, que va reconèixer que la «defensa de les prostitutes» durant el debat de la llei sí que els ha generat «tensió interna».
Altres grups es van referir també a la prostitució i van assegurar que aquesta norma no és el marc adequat per tractar una cosa que genera tanta divisió entre abolicionistes i regulacionistes. L’únic que ha quedat a la norma és un precepte que declara il·lícits els anuncis que suposin «promoció de la prostitució». Més enllà d’aquest aspecte, la llei del «només sí és sí», que passarà ara a debatre’s al Senat i si no es retarda podria veure la llum a finals de juny, busca un canvi de paradigma cap a les agressions sexuals similar al que va aconseguir la llei contra la violència de gènere. Per això, modifica els delictes sexuals al Codi Penal i inclou un conjunt de mesures destinades a prevenir els atacs i atendre i reparar les víctimes, davant l’evidència que és un delicte que moltes dones no denuncien per l’estigma i la vergonya que encara comporta i la por de no ser cregudes.
Centres de crisi
En la reforma del Codi Penal, introdueix el consentiment exprés com a element clau a l’hora de jutjar els delictes, considerant agressió tot acte sexual no consentit. A més, acaba amb la distinció entre abús i agressió, fent-se ressò de les protestes contra la primera sentència de la Manada dels Sanfermines, que va castigar els seus cinc integrants per abús i no per violació, una decisió que posteriorment va corregir el Tribunal Suprem. En la part de reparació, crea els centres de crisi 24 hores per a l’atenció a les víctimes de violències recents o passades. I preveu que l’educació sexual estigui present en totes les etapes educatives i que els agressors menors d’edat tinguin com a condemna accessòria l’obligació de sotmetre’s a programes formatius. A més, els agressors sexuals de menors perdran la pàtria potestat dels fills.
