Alejandro Cao de Benós ha deixat de ser només un personatge curiós per la seva proximitat amb el règim de Corea del Nord, ja que l’FBI ha ordenat la seva detenció per ajudar Pyongyang a evitar les sancions imposades pels EUA gràcies a les criptomonedes. A continuació, algunes dades d’interès sobre ell:
Nascut a Tarragona el 1974, se l’acusa d’ajudar el Govern de Piongyang a esquivar les sancions a través de criptomonedes i la tecnologia blockchain. Segons els Estats Units, s’enfrontaria a una pena de fins a 20 anys a la presó.
Fa anys se’l va vincular al tràfic d’armes i de drogues, a més d’altres delictes informàtics, una de les fonts d’ingressos principals de l’aïllat règim de Corea del Nord, que, segons l’ONU, ha aconseguit que el país no fes fallida gràcies als 2.000 milions de dòlars recaptats segrestant dades i extorsionant els seus propietaris. Ell ha rebutjat sistemàticament les acusacions.
«No sé per què avui tothom em busca. Estic a Jerusalem, al costat del Gòlgota, menjant-me un durum de falafel», deia a Twitter en fer-se viral l’ordre de detenció de l’FBI. Després de la bola mediàtica, va tuitejar «no sóc a Jerusalem ni a les seves catacumbes (El durum és real). [...] Que el CNI i la Guàrdia Civil saben que sóc vegetarià», va prosseguir en el seu jocós to habitual. El seu compte, assidu al «troleig» té més de 88.000 seguidors.
La seva empremta digital no només es limita a Twitter i a suposadament els delictes cibernètics. Fa unes setmanes va fer el salt a Twitch, on té un canal de streaming que li serveix per a tot. Als seus «chill out», vídeos d’unes dues hores on conversa sobre els temes que li envien els seus 8.000 seguidors, reflexiona sobre qualsevol cosa, des de sèries i pel·lícules fins a teoria comunista i geopolítica.
Alejandro Cao de Benós no és el seu únic nom: a Corea del Nord se’l coneix com a Cho Son-il, que vol dir «Corea és una».
En ocasions se l’ha batejat com el «primer ambaixador occidental» del país asiàtic, encara que no és cert, ja que el seu càrrec, no oficial, és el de Delegat especial del Comitè de Relacions Culturals a l’Estranger de la República Democràtica Popular de Corea. A més, és el fundador de l’Associació d’Amistat amb Corea, que té membres a 120 països, i que és una mena d’Institut Cervantes, però del règim nord-coreà.
Tot i el clar posicionament comunista contra l’aristocràcia, els orígens de Cao de Benós són lluny de ser humils. «Sóc primogènit descendent dels barons de Les, marquesos de Rosalmonte i comtes d’Arjelejo. Dos d’aquests títols són Grans de España i el de baró de Les és a prop del de la duquessa d’Alba en antiguitat i importància», assegurava en unes declaracions al diari La Razón. Tot i això, va qualificar aquesta branca familiar de «franquista» i «extrema dreta», i explica que el seu avi va arruïnar l’herència i va acabar de guàrdia per a Repsol. «Una lliçó del destí», va sentenciar.
Va fundar l’Associació d’Amistat amb Corea el 1993, al municipi de La Zubia, a Granada. Als 2000, va aconseguir acostar-se políticament a Corea del Nord i va refundar l’associació en el que és avui, sent la responsable de crear els primers web oficials del país.
Aquesta setmana va informar que fa 6 anys que està amb el passaport retingut, sense poder sortir d’Espanya i que el seu cas ha arribat al Consell General del Poder Judicial. En un comunicat va afegir que no està pròfug i que es troba localitzable: «Signo tots els dilluns als jutjats del Vendrell».
Per si entrar i sortir de Corea del Nord ja no fos prou espectacular, Cao de Benós explica que no és la seva topada més surrealista: als 16 anys va tenir dos albiraments de cinquena fase, és a dir, en què hi ha interacció home-alien. O això va dir en una entrevista.
