El general de divisió en la reserva, Jaime Íñiguez Andrade, va presentar fa uns dies a Girona el seu llibre «Las acciones no (todas) contadas de las unidades de operaciones especiales españolas». Íñiguez Andrade va ser cap del Comandament Conjunt d’Operacions Especials i assessor de l’OTAN en aquest camp.
Contra el Pacte de Varsòvia vivíem millor?
He, he, bon començament. Sembla que sí. Amb el món bipolar de la guerra freda, les coses estaven una mica més controlades.
Es podia haver evitat la guerra d’Ucraïna?
Crec que sí, hi havia força indicadors que Rússia volia envair. Occident podia haver fet més.
Què, per exemple?
El que demana Ucraïna, tancar l’espai aeri, almenys evitaríem els bombardejos. Al cap i a la fi ja som bel·ligerants, estem enviant diners i armes. Doncs entrem-hi amb una mica més de força.
A vostè no li fa res venir a Girona, i resulta que el rei renuncia a fer-hi l’acte dels premis Princesa d’Astúries.
Em sembla malament que el rei no pugui estar a qualsevol lloc d’Espanya, sigui Catalunya o qualsevol altre.
Hauria d’haver vingut?
No sóc jo qui ha de prendre aquestes decisions, és molt fàcil parlar aquí assegut, sense saber les circumstàncies. Bé, jo ja havia estat a L’Escala als anys 80, entrenant operacions especials aquàtiques.
No em digui! Jo estava a Cala Montgó i veia passar els soldats per la platja, carregant una zodiac.
Efectivament, allà. I quan ho fèiem de nit, trobàvem parelles per allà estirades...
Era vostè qui em va aixafar el rotllo amb aquella holandesa?
Ha, ha, quan passàvem pel costat de les parelles els dèiem «continueu, continueu, com si nosaltres no hi fóssim».
Les operacions especials reals tenen res a veure amb les pel·lícules?
Ben poc. A les pel·lícules és tot molt exagerat i espectacular. La feina de les operacions especials és més discreta i callada. És clar que a vegades també hi ha alguna acció directa que potser sí que té alguna cosa a veure amb les pel·lícules.
En la realitat deuen lligar menys que a la ficció...
Si haig de parlar de la meva experiència, té tota la raó (riu). És un món molt baronívol, encara.
Recorda alguna operació d’especial dificultat?
Potser el rescat d’Evelyne Colombo, que va tenir lloc en alta mar. El rescat d’ostatges és responsabilitat de la nació d’aquests, tanmateix, tot i ser francesa, la vam rescatar els espanyols, per encàrrec de França. Si hagués sortit malament, ens arriscàvem a un conflicte diplomàtic. Pensi que hi va haver intercanvi de trets.
No devia ser una feina fàcil.
Va tenir especial dificultat, per això no hi ha gaires operacions d’aquestes, jo només en sé de sis. Un d’ells, el capità Phillips, del que se n’ha fet pel·lícula. A més a més, era de nit i la mar estava moguda.
I la conquista de Perejil?
Se n’ha fet molta broma, però calia ser-hi. Era de difícil accés, les condicions climatològiques i del mar eren dolentes, no sabíem com respondria el Marroc, que és a tocar... Podia haver sortit malament. Imagini només que cau un helicòpter.
Què hauria suposat?
Aznar em va dir que, si allò hagués sortit malament, hauria dimitit. Ara bé, no em va dir a què es referia exactament amb «sortir malament» (somriu).
El cap també participa en l’operació, com als films, o es queda al lloc de comandament?
No és normal que hi participi, són equips molt petits i els mana un capità.
És lícit espiar independentistes?
El CNI hi és per vetllar per la seguretat d’Espanya, i n’hi va haver que van amenaçar la seva integritat territorial. Si el jutge ha autoritzat escoltes, és ben lícit.
Creu que l’exèrcit hauria intervingut a Catalunya, arribat el cas?
És difícil. Perquè intervingui l’exèrcit, han d’estar superades les forces de seguretat. L’exèrcit intervé si aquestes no poden dur a terme la seva missió.
Què li sembla que part del govern espanyol estigui contra l’OTAN?
Una més de les paradoxes que vivim a Espanya. Una de tantes (riu).
