Los Angeles, la ciutat llatina per excel·lència dels Estats Units, va obrir ahir les portes a la novena Cimera de les Amèriques que, des de fa dies, s’ha convertit en un maldecap per al president amfitrió, Joe Biden. Les primeres reunions entre representants de la societat civil, el sector privat i els governs es van cenyir als dictats del protocol. No va passar res inesperat durant aquestes hores d’intercanvis amables. D’altra banda, la reunió que ha de concloure divendres ofereix massa incògnites que poden representar per a Biden una ensopegada en la seva política continental.
El lema de la novena cimera, «Construint un futur sostenible, resilient i equitatiu», ha quedat com un balbuceig benintencionat. Els problemes van començar a fer-se visibles amb l’exclusió de Veneçuela, Nicaragua i la decisió de Cuba de no anar-hi abans que li diguessin que no hi estava convidada. I ahir es van fer més patents amb l’anunci final del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, que tampoc hi aniria: «No assistiré a la cimera. Va en representació meva i del Govern Marcelo Ebrard (ministre d’Exteriors). I no assistiré a la cimera perquè no es convida tots els països d’Amèrica, i jo crec en la necessitat de canviar la política que s’ha imposat des de fa segles».
La diplomàcia nord-americana va llançar una ofensiva per evitar que es confirmés aquesta negativa enmig de la crisi migratòria. De fet, ahir mateix es va posar en marxa al sud mexicà una caravana de milers de migrants desesperats per posar un peu a l’altra banda del Río Bravo. Uns 7.000 migrants indocumentats intenten creuar diàriament la frontera comuna. La situació s’ha embolicat fins al punt que el principal assessor de Biden per a Amèrica Llatina, Juan González, va dir dies enrere que el president volia «personalment» que López Obrador l’acompanyés en la cerimònia d’obertura de la reunió a nivell de caps d’Estat que, ja se sap, no seran 35. El bolivià Luis Arce també va decidir quedar-se a La Paz. «Es colpeja la institucionalitat de la mateixa Cimera de les Amèriques quan es va excloent països», va dir. Guatemala, Hondures i el bloc de 14 nacions del Carib van posar igualment en dubte la seva participació al més alt nivell. L’argentí Alberto Fernández va amenaçar de donar l’esquena a la cita, però viatjarà a la costa oest nord-americana per deixar clar el malestar regional. «Estarem ben representats», va afirmar el veneçolà Nicolás Maduro.
Una paradoxa d’aquesta cimera involucra l’ultradretà Jair Bolsonaro. El president del Brasil és esperat amb els braços oberts per Biden.
