Escac a Emmanuel Macron. L’ajustada victòria d’ahir de la coalició unitària de l’esquerra deixa el president francès contra les cordes. La Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) seria la força més votada en la primera volta de les eleccions legislatives franceses amb el 26,1% dels vots i quedaria per davant, amb una distància mínima, de la coalició macronista Junts (25,6%), segons la primera estimació dels resultats feta per l’institut Ifop a partir d’un recompte provisional, que sol ser força fidedigna respecte el resultat final.
La coalició presidencial podria remuntar la situació en la segona volta, però la majoria absoluta -un mínim de 289 diputats- penja d’un fil. Tot i la victòria de Macron en les presidencials d’abril, els candidats afins al dirigent centrista no es van veure catapultats per aquest triomf i van aconseguir un resultat clarament inferior al de les legislatives del 2017. La coalició presidencial podria aconseguir entre 275 i 310 diputats en la segona volta, segons la primera projecció d’Ifop. La NUPES (formada per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes) aspiraria a aconseguir entre 180 i 210 diputats.
En principi, la segona volta en les 577 circumscripcions -només sortirà elegit el més votat en cadascuna- resultaria més aviat propícia per als candidats macronistes, en disposar d’una major reserva de vots procedents d’altres partits (de dreta o ultradreta). Però aquests pronòstics s’han d’agafar amb pinces perquè es tracta d’un escenari nou.
La primera volta va estar marcada per uns nivells d’abstenció rècord en unes legislatives. El 52,8% dels francesos no van anar a votar, segons una projecció de l’institut Ipsos, elaborada a partir de les dades de participació a les cinc de la tarda. La participació va ser inferior a la del 2017, quan ja es va registrar un rècord d’abstenció en unes legislatives. Aquesta baixa participació confirma la tendència de desmobilització electoral a França. Tot i ser els comicis que més interessen als francesos, en la segona volta de les presidencials a l’abril ja es va produir el nivell d’abstenció més elevat en aquest tipus d’eleccions des del 1969.
Elevada abstenció
L’elevada abstenció va influir probablement en el modest resultat obtingut per la ultradretana Reagrupació Nacional, segons els resultats provisionals. El partit de Marine Le Pen obtindria el 18,9% dels vots, però quedaria eliminada en la majoria de circumscripcions. A partir de les primeres estimacions de resultats, la ultradreta només podria aconseguir entre 5 i 30 diputats. Després d’haver patit una patacada amb menys del 5% dels vots en les presidencials, Els Republicans (afins del PP a França) van resistir en aquesta primera volta de les legislatives i van aconseguir més de l’11% dels vots. Les projeccions els atorguen entre 40 i 60 escons a l’Assemblea Nacional.
