Més de 6,6 milions d’andalusos decideixen avui el futur polític de la comunitat a les dotzenes autonòmiques des del 1982. En onze d’aquests comicis ha guanyat el PSOE, en cinc amb majoria absoluta, en sis amb possibilitat de pactes per mantenir-se a la Junta d’Andalusia. El canvi de Govern va arribar fa quatre anys però el canvi a la societat andalusa, per convertir el PP en el partit majoritari i de les classes mitjanes, pot arribar aquest diumenge. Juan Manuel Moreno, candidat del PP, confia a signar aquest 19 de juny una jornada «històrica». Arriba amb el vent a favor i unanimitat a les enquestes sobre una victòria rotunda. La gran incògnita és si podrà formar govern en solitari o dependrà de Vox. Una coalició amb l’extrema dreta marcaria sens dubte el camí del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a la seva carrera cap a la Moncloa.
El recompte de les urnes avui dirà si és fantasia o realitat, però el PP ha cavalcat la darrera setmana de campanya en la idea que «la xifra mítica» dels 55 diputats, majoria absoluta, és a l’abast de la mà. Encara que li falti un sol vot, Vox ha deixat clar que no ho donarà de franc i vol entrar al Govern. Tot i una campanya erràtica i una punxada a les expectatives, Macarena Olona no ha deixat de repetir que és a Andalusia per entrar a l’Executiu. El 2018, Vox va irrompre per primera vegada a les institucions espanyoles amb 12 diputats al Parlament andalús. Aquí va començar tot i a la Junta d’Andalusia, malgrat que és un partit que no creu en l’Estat de les Autonomies, vol fonamentar la idea que no és un partit ultra sinó de gestió i que pot arribar al Govern d’Espanya.
Moreno sabia abans de convocar eleccions que el seu rival electoral més gran era Vox. A les últimes generals aquest partit va donar el sorpasso al PP en cinc de les vuit províncies andaluses i va quedar a només 7.000 vots. La situació que pinten ara les enquestes és molt diferent però queda la incògnita de si el PP necessitarà Vox com a aliat imprescindible per seguir al poder. El candidat del PP ha jugat a ampliar la base electoral pel centre esquerre i ha demanat el vot prestat d’electors socialistes per poder governar sense pactes. El PSOE, que treu el cap a un abisme a Andalusia, no ha donat crèdit que hi hagi un transvasament de vots de les seves files cap a Moreno. Avui es mesurarà com de forta està l’extrema dreta, si els governs del PP sense Vox són possibles o una entelèquia i si el desgast del PSOE de Pedro Sánchez és tan alt que Moreno toca la majoria absoluta en què ha estat el gran feu socialista.
El PSOE ha afrontat la campanya més difícil a Andalusia. No pel rebuig social, que asseguren que va ser més gran el 2012, quan en ple esclat del cas ERO els seus candidats patien improperis pel carrer i rebuig dels ciutadans. El candidat Juan Espadas no ha tingut aquesta percepció d’hecatombe, però les enquestes vaticinen una derrota severa. Quedarà veure si el PSOE d’Andalusia és tan fort com diuen o pot caure per sota del milió de vots i empitjorar el resultat de Susana Díaz el 2018, cosa que seria un fracàs rotund.
Les esquerres assagen també el futur del projecte polític de Yolanda Díaz, que finalment i després de resistir-se va atendre les trucades d’auxili de Por Andalucía, que s’enfronta per l’esquerra també amb Adelante Andalucía de Teresa Rodríguez. La fragmentació d’aquest espai encareix els diputats, diuen els experts, encara que només tres dretes van sumar per desbancar el PSOE del Govern després de gairebé quatre dècades.
Un canvi social
El president andalús ja va aconseguir per primera vegada fa tres anys i mig el canvi al Govern després de 37 anys ininterromputs de poder socialista. Es va enfilar a la presidència de la Junta després de la derrota més estrepitosa en unes eleccions, amb 26 dels 109 diputats del Parlament i gràcies a una coalició amb Cs i un pacte amb Vox. Ara les tornes han canviat. Els seus socis liberals al Govern estan a punt de desaparèixer. Un parell de diputats de Cs poden donar oxigen a Moreno per aïllar Vox.
El gran dubte a aclarir quan s’obrin les urnes serà veure fins on el PP ha penetrat a Andalusia i si hi ha un tomb polític de tal envergadura que situï el partit de centre dreta a la vora de la majoria absoluta. El 2012 Javier Arenas va signar 50 diputats però la victòria es va convertir en una amarga derrota perquè el PSOE va pactar amb IU i va seguir a la Junta. Els històrics del PP asseguren que aquelles eleccions van signar el primer triomf del centre dreta a la comunitat.
Ara aspiren a una altra cosa, volen que el PP es converteixi «en el partit que més s’assembla a Andalusia», «el partit de les classes mitjanes», en el majoritari en una comunitat d’hegemonia socialista. La campanya del PP no ha durat quinze dies sinó que va començar pràcticament així que Moreno va arribar a la presidència de la Junta d’Andalusia. Mentrestant, el PSOE ha estat tres anys sense fer oposició enredat en com i quan descavalcar Susana Díaz i qui l’havia de succeir. La resta de l’esquerra obria una guerra civil per expulsar Teresa Rodríguez de l’espai polític.
