Les eleccions a Andalusia han permès que Alberto Núñez Feijóo superi amb nota el seu primer examen com a nou president del PP i han llançat un avís seriós a Pedro Sánchez, a 11 mesos de les municipals i autonòmiques del 2023. Per a les generals, segons el cap de l’executiu, caldrà esperar fins a finals d’aquell any.
La rotunda victòria de Juanma Moreno (PP), en aconseguir la majoria absoluta amb 58 escons, suposa la millor carta de presentació que podia tenir el nou líder conservador a tot Espanya: derrota el PSOE en el seu feu històric (fins i tot en el nucli dur de la província de Sevilla) i frena Vox, que serà irrellevant malgrat els 14 escons obtinguts. Macarena Olona volia ser decisiva, forçar la seva entrada a l’executiu i al final no serà necessària. Moreno s’ha imposat amb una xifra semblant a la que sumaven els socialistes a principis de segle.
A Andalusia ha vençut un polític que s’assembla molt a Feijóo en les formes i el fons. Els electors van premiar ahir la moderació de Moreno, que ha concentrat les paperetes de Ciutadans (no va treure cap diputat) i ha frenat el creixement exprés de la ultradreta. A Isabel Díaz Ayuso li agrada destacar que va saber contenir Vox a Madrid en els comicis de l’any passat. Ho va fer amb un altre estil i altres lemes, molt més semblants als de Santiago Abascal. Però tant Feijóo a Galícia com ara Moreno han demostrat que també es pot aturar l’evolució ascendent dels radicals d’una altra manera. Aquesta lectura en clau interna del PP, tenint en compte el caràcter polític d’Ayuso, és un altre punt beneficiós per al cap de files nou dels conservadors.
Les conseqüències de la guerra
El president del PP espera que Andalusia sigui la Galícia del 2009. En aquell any, ell mateix es va imposar amb una majoria absoluta en les eleccions en aquesta comunitat i, a partir d’aquí, Mariano Rajoy va sumar la victòria de les municipals, les autonòmiques i les generals del 2011. «Canvi de cicle» serà una de les expressions més utilitzades en els propers mesos pels dirigents populars.
La direcció del partit creu que els andalusos han castigat el Govern central per no haver respost amb diligència a la pandèmia de covid-19 i a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna i creuen que el pitjor encara ha de venir, amb un Banc Central Europeu que finalitzarà al juliol les compres de deute dels estats de la zona de l’euro i apujarà els tipus d’interès.
La volatilitat de la política i l’actualitat internacional aconsellen poques càbales, sobretot si es té davant un Sánchez amb un manual de resistència molt usat. En el PSOE i en el Govern van donar per perdudes aquestes eleccions molt aviat i han encaixat la caiguda de tres diputats (30) com una mala nota, però suficient per no parlar de desfeta. «Juan Espadas només fa uns mesos que està al capdavant del partit. Acaba de començar el seu projecte», assenyalaven en els darrers dies dirigents socialistes.
Sánchez haurà de decidir en les properes setmanes què farà per aconseguir rendibilitzar totes les mesures que ha impulsat en aquests últims anys (creació de l’ingrés mínim vital, augment del salari mínim, els ERTOS, les mesures per frenar l’impacte de la pujada de la llum ...). La radiografia que han mostrat les urnes a Andalusia se suma a la delicada situació que viu al Congrés, on ha perdut el suport d’ERC per l’escàndol de l’espionatge a 18 dirigents independentistes. En el partit socialista consideren que en aquests comicis ha fallat la mobilització, apunten fonts de la direcció, i que això no passarà a les generals «per no perdre el Govern».
D’altra banda, el mal resultat de Per Andalusia (5 escons) ha portat el nom d’Inmaculada Nieto en les paperetes, però afecta de ple Yolanda Díaz, vicepresidenta del Govern i ministra de Treball. Díaz es va implicar en l’elecció de la candidata i també ha participat en tres actes en què va aconseguir mobilitzar milers de persones. El pla de la successora de Pablo Iglesias és presentar el seu projecte Sumar el proper 8 de juliol i aquesta no és la millor carta de presentació. Per Andalusia representava la primera prova per a aquesta suma de sensibilitats i corrents diferents de les esquerres.
A més, Díaz encaixa aquesta mala notícia tres dies després d’una altra que també afecta els fonaments de Sumar: la imputació de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, per protegir el seu exmarit en els abusos a una menor tutelada. Oltra és una dona clau en aquest projecte de futur.
Endavant Andalusia, amb l’anticapitalista Teresa Rodríguez, ha aconseguit un modest resultat (dos seients) gràcies a mantenir la marca amb què es va presentar a les anteriors eleccions sota el paraigua de Podem i IU.
La decisió d’Arrimadas
L’enfonsament de Ciutadans se suma a una llista de fracassos que obligarà Inés Arrimadas a prendre una decisió: continuar desapareixent de les institucions en les municipals i autonòmiques de l’any que ve o permetre que els seus s’integrin en les files del PP amb la fórmula que els dos partits acordin.
Els taronges van caure de forma estrepitosa a Catalunya (febrer del 2021), van desaparèixer de l’Assemblea de Madrid (maig del 2021) i van quedar amb la mínima representació a Castella i Lleó (febrer del 2022). Ara també han sortit del Parlament andalús: de 21 a 0.
L’estratègia de negociació que Albert Rivera va implantar el 2019, en triar sempre el PP en alguns ajuntaments i autonomies on eren partit frontissa i no voler ajudar el PSOE, s’ha demostrat com una mala decisió, i la formació ha estat engolida pels populars.
Les andaluses han deixat encàrrecs per a tothom. Amb les municipals i autonòmiques el maig del 2023, tots tenen marge per «progressar adequadament».
