La renúncia definitiva del Comitè Olímpic Espanyol (COE) a presentar una candidatura per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 suposa un nou fracàs. Just quan es compleixen 30 anys del primer i únic intent amb èxit, el de Barcelona 1992, l’esport espanyol decideix renunciar a la candidatura per acollir els seus primers JJOO d’Hivern.
La primera ciutat a recollir el guant de l’èxit de Barcelona, triada com a seu el 1986, va ser Jaca, que comptava amb l’aval d’haver organitzat la Universiada d’Hivern el 1981 i la seva designació per a aquest mateix esdeveniment per al 1995. El primer dels quatre intents olímpics de la localitat oscenca va ser de cara al 1998, amb un ferm suport polític tant del Govern de Felipe González com de les autoritats aragoneses.
Jaca va superar el tall, malgrat les deficiències que presentava la zona quant a transport aeri i places hoteleres, però va ser aviat descartada. De les cinc ciutats finalistes, va ser la segona a ser tombada i la cita va anar a parar finalment a la japonesa Nagano. Va ser, amb tot, el més lluny que va arribar en els seus cinc intents.
De cara al 2002, va tornar a presentar una candidatura, en aquesta ocasió amb un recorregut encara menor. Va tornar a la càrrega vuit anys després, el 2010, i també el 2014 patint el mateix cop de no superar el tall inicial. El 2010, hi va haver fins i tot disputa interna a Espanya, ja que Granada va recuperar una aspiració olímpica que ja havia formulat de cara al 1992. Jaca i la ciutat andalusa van competir per ser la carta espanyola davant el COI, guanyant folgadament la candidatura aragonesa. L’últim intent, que ni tan sols no va arribar a ser presentat davant el COI, va ser el del 2022, un fiasco com el nou projecte construït per al 2030.
El 1992, els Jocs de Barcelona coincideixen amb l’Expo de Sevilla i la capital andalusa intenta aprofitar tots dos esdeveniments com a palanca per postular-se com a seu olímpica en el futur. Per això, projecta la construcció d’un estadi olímpic a l’Illa de la Cartoixa que s’inaugura el 1999 per als Mundials d’Atletisme.
La primera temptativa sevillana arriba per al 2004, de cara a una cita que per història estava destinada a celebrar-se a Atenes, com així va passar finalment. Sevilla ni tan sols va passar el primer tall. Les places hoteleres, com en el cas de Jaca, van suposar un handicap.
Quatre anys després, va tornar a presentar un projecte olímpic, amb un desenllaç idèntic. Tot i els dos cops, sense ni tan sols arribar a la votació final, la capital andalusa va buscar un tercer intent consecutiu el 2012. L’entrada en escena de Madrid va enterrar per sempre (almenys per ara) les ambicions olímpiques de Sevilla.
Les candidatures olímpiques més sòlides que s’han presentat en els darrers 30 anys a Espanya han tingut com a seu la capital. Les autoritats madrilenyes mantenen l’ambició de reprendre el projecte d’organitzar uns Jocs d’estiu en el futur, si bé la data més propera possible sembla el 2040.
Cinquanta anys després de la temptativa per al 1972, Madrid va posar tota la carn a la graella per acollir els Jocs del 2012, amb un projecte que va obtenir la segona millor nota, darrere de París, encara que va ser Londres la que finalment es va adjudicar aquella cita. Madrid va tornar a intentar-ho de cara al 2016, també amb la segona millor nota del comitè tècnic. En la votació final va vèncer Rio de Janeiro. L’última temptativa va arribar el 2020. Es va enfrontar a Istanbul i Tòquio, ciutat finalment guanyadora. Després de tres fiascos consecutius, l’ambició olímpica va quedar arxivada en un armari fins a nova ordre.
