En menys de tres anys, l’Aliança Atlàntica ha passat d’estar en «mort cerebral», segons va dir el president de França, Emmanuel Macron, i de viure la seva etapa més conflictiva sota el mandat de l’expresident dels Estats Units Donald Trump, a renéixer de les cendres. Un canvi provocat per l’«electroxoc» que ha suposat l’agressió de Rússia a Ucraïna, que ha sacsejat com mai abans el tauler geopolític del continent i ha disparat la sensació d’inseguretat entre els aliats. Fins al punt que la cimera de Madrid, que reuneix demà i dijous els 30 caps d’Estat i de Govern aliats, marcarà un abans i un després amb més tropes sobre el terreny, fins a superar els 300.000 efectius, més disponibles i més pressupost.
«La cimera de l’OTAN a Madrid aquesta setmana serà transformadora amb moltes decisions importants», va anunciar el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, en vigílies del desplaçament a la capital espanyola. Decisions de tanta importància com el nou concepte estratègic, el document que adoptaran els països aliats i que marcarà el rumb en matèria de seguretat i defensa durant la propera dècada.
Rússia, l’amenaça
Un text clau que canviarà el llenguatge cap a Moscou, situarà Rússia com l’«amenaça més significativa i directa» per a la seguretat de l’Aliança -el 2010 encara es veia com un soci estratègic- i esmentarà «per primera vegada la Xina» com un dels desafiaments del futur en termes de seguretat, interessos i valors. També quedaran cobertes altres amenaces com els ciberatacs i el terrorisme, una preocupació particularment important en el flanc sud a causa de la inestabilitat a la regió del Sahel.
En el que no va entrar Stoltenberg és en la referència explícita de Ceuta i Melilla en el nou Concepte. Segons va recordar, el Tractat de Washington recull la defensa col·lectiva dels territoris a Europa o Amèrica del Nord en el cas de les illes per sobre del Tròpic de Càncer, com les Canàries, però no els territoris espanyols al continent africà. «Dit això, cal entendre que la qüestió d’invocar l’article 5 i la clàusula de defensa col·lectiva és una decisió política. Així que s’ha d’adoptar per consens de tots els aliats en el Consell Atlàntic, basat en última instància en allò que sigui important en cada cas concret», es va limitar a assenyalar.
La nova realitat portarà l’OTAN a adoptar canvis profunds en termes pràctics. Per exemple, la transformació de la Força de Resposta de l’OTAN amb un augment dels efectius disponibles fins per sobre dels 300.000, cosa que permetrà augmentar «la capacitat de reforç en cas de crisi i conflicte, fins i tot amb més equips i reserves o subministraments militars preposicionats», va explicar el dirigent noruec sobre una decisió que busca «respondre sense problemes i amb rapidesa a qualsevol emergència» en la revisió més gran de la política de dissuasió i defensa col·lectiva des de la Guerra Freda.
Per altra banda, la «zona zero» d’Ifema a Madrid va activar ahir la «fase crítica» del macrodispositiu de seguretat per a la cimera en intensificar els controls de trànsit aleatoris amb suport de la vigilància aèria mitjançant drons de la Policia Nacional, així com el desplegament de 98 gossos especialitzats en la detecció d’artefactes, segons Europa Press.
