La mort de l’exprimer ministre japonès Shinzo Abe en un atemptat ha devastat un país amb escassa criminalitat i escrupolosos controls sobre les armes de foc. Abe, de 67 anys, va morir ahir després que un home disparés diversos trets contra ell per l’esquena durant els primers minuts d’un acte electoral a la localitat de Nara.
Les imatges captades per telèfons mòbils el mostren dirigint-se a la multitud quan se senten els trets. «Estava fent un discurs i un home va arribar des de darrere. El primer tret va sonar com una joguina. No va caure però després hi va haver un fort esclat. El segon tret va ser més fort, es podia veure el fum. Molta gent el va envoltar i li van fer un massatge cardíac», va explicar un testimoni a la cadena televisiva NHK.
Abe va ser conduït a l’hospital en helicòpter i se’l va declarar mort minuts després de les cinc de la tarda hora local. Els metges van revelar que va arribar ja sense signes vitals i que no va respondre als tractaments de reanimació ni va ser possible aturar-li l’hemorràgia amb transfusions sanguínies. «La seva condició era extremadament complicada, estava molt greu», va afegir Hidetada Fukushima, doctor de l’Hospital Universitari de Nara. Abe va rebre un tret al coll i un altre al pit que li va arribar al cor.
Crim sense planejar
L’atacant va ser immobilitzat ràpidament pel cos de seguretat i a l’hora de tancar aquesta edició estava sent interrogat per la policia. Es tracta de Tetsuya Yamagami, de 41 anys, veí de la localitat de Nara i antic membre de les Forces d’Autodefensa Marítima. Es desconeixen les seves motivacions, tot i que els investigadors van revelar que la profunda animadversió que sentia pel líder conservador era aliena a la seva postura política. La intervenció d’Abe no s’havia comunicat als seus seguidors fins a la vigília, cosa que apunta més a un crim oportunista que a un llargament planejat. Per a l’atac hauria utilitzat, segons les primeres informacions, una escopeta artesanal.
La baixíssima taxa de criminalitat al Japó explica que els seus polítics acostumin a fer els seus discursos en espais oberts i sense les mesures de seguretat habituals en altres països. Principals figures com Abe compten amb equips de seguretat privada per afrontar aglomeracions i altres problemes poc importants. És necessari remuntar-se a l’assassinat del primer ministre Inukai Tsuyoshi durant un aldarull el 1932 per trobar un atemptat similar.
Una llei prohibeix des de 1958 que els civils comptin amb armes de foc i les morts anuals que estan causades per elles rares vegades arriben a la desena en un país amb més de 100 milions d’habitants. Suposen el 0,02 per cada 100.000 habitants en contrast amb les 4,2 dels Estats Units. El 2020 hi va haver 21 detencions per ús d’armes de foc i més de la meitat van correspondre a la yakuza o màfia japonesa.
L’assassinat ha descompost el país. El primer ministre, Fumio Kishida, va condemnar la mort del seu predecessor sense poder evitar les llàgrimes. «És un acte bàrbar i maliciós. Ha tingut lloc enmig d’unes eleccions, la base de la democràcia, i això no es pot tolerar». Kishida va demanar als membres del seu executiu que abandonin els actes de campanya per a les eleccions de la cambra alta legislativa de demà i tornin a la capital per examinar la situació.
Renúncia al mandat el 2020
La notícia va precipitar els condols de tot el món. També des de Corea del Sud i la Xina, que van acumular friccions amb el Japó durant la presidència d’Abe per la seva presumpta tebiesa en la condemna dels excessos de l’imperialisme nipó. Pequín va reconèixer ahir la seva «contribució a la millora i desenvolupament de les relacions bilaterals».
Abe va renunciar a acabar el seu mandat el 2020 per les complicacions d’una colitis ulcerosa crònica després de vuit anys en el poder. Suposava un rècord en un país que encadenava efímers primers ministres i va deixar un llegat irregular. Va donar solidesa al càrrec després de mitja dotzena d’efímers i pusil·lànimes predecessors que no van atacar els problemes enquistats. Abe va ser un líder fort, resolutiu i amb conviccions, que va menysprear l’opinió pública quan va creure que la reforma de la Constitució pacifista o la tornada de l’energia nuclear eren necessàries.
Va tornar a la presidència en els temps més àrids, recent encara el desastre de Fukushima, amb l’amenaça nord-coreana i l’auge xinès. Va intentar recuperar una economia adormida durant dues dècades amb els seus cèlebres i audaços Abenomics, que unien estímuls fiscals i la relaxació de la política monetària. Però problemes insalvables com l’envelliment demogràfic, sumats a la covid i la cancel·lació olímpica, van enfonsar el Japó aquest any en la recessió.
