El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el vicesecretari Institucional del PP, Esteban González Pons, es van reunir ahir al Congrés per abordar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el pla per regenerar la Justícia que havia presentat el partit conservador al matí. La trobada va acabar sense acord. Els populars van exigir al PSOE que retiri la seva decisió d’aprovar dijous la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial per tornar competències al CGPJ i poder nomenar els membres del Constitucional que tenen el mandat caducat. Bolaños, com ja va avançar hores abans la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, es nega a fer-ho. No ho veu un oferiment sincer, sinó una darrera «excusa» per no renovar. I, per al Govern, ja no són «admissibles» més «excuses» per no emprendre la renovació del CGPJ «immediatament». «El compliment de la Constitució no es negocia», va assegurar la portaveu al matí i van ratificar fonts de la Moncloa a la tarda.
Els dos comunicats, el de Gènova i el de l’executiu, eren diferents en la redacció però equivalents en el contingut, en la seqüència dels fets. Els populars van presentar al migdia la seva Proposta per reforçar la independència judicial i la qualitat democràtica a Espanya, que concebia com a marc per a un pacte d’Estat entre els dos partits principals. El PP va sol·licitar una reunió i el Govern va accedir: Pons i Bolaños es van reunir al Congrés a dos quarts de vuit del vespre i la seva trobada va durar 45 minuts. El dirigent conservador va demanar la retirada de la reforma exprés que garantiria la renovació del TC. Per al PP, l’aprovació d’aquesta modificació legal és «una línia vermella» i «fa impossible arribar a acords amb el Govern en l’àmbit de la Justícia».
«El bloqueig al qual aboca aquesta decisió és degut a les preferències de Pedro Sánchez, que prefereix un Tribunal Constitucional del gust d’ERC, que un pacte per la Justícia establert amb el PP», van assenyalar fonts de la direcció popular. El Poder Judicial ja fa més de tres anys i mig que no es renova.
Des del Govern s’explica que la culpa exclusiva és de Gènova. «Diverses de les propostes que inclou el document del PP ja havien estat acordades amb l’anterior direcció del partit en negociacions anteriors, per la qual cosa bona part del camí estaria avançat perquè la renovació del CGPJ es produeixi sense retard», sentenciava el comunicat de la Moncloa, sense concretar quins plantejaments sí que estaven ja tancats.
En segon lloc, l’executiu destaca que la proposició de llei que exigeixretirar el PP també va ser «acordada» amb la direcció de Pablo Casado «en el marc de l’acord de renovació del Constitucional, del Tribunal de Comptes i del Defensor del Poble que es va produir a l’octubre del 2021». «No és admissible cap excusa més per part del PP», assenyalava el Govern, indignat.
Dijous, al Congrés
El Congrés aprovarà dijous pel procediment d’urgència aquest canvi de la Llei Orgànica del Poder Judicial que suposa, de fet, una reforma de la reforma. Sánchez va decidir l’any passat retirar al CGPJ la seva capacitat per fer nomenaments mentre estigui amb el mandat caducat i ara s’ha trobat que, per assegurar-se la renovació del terç pendent del Constitucional (dos corresponen al CGPJ i dos al Govern), li ha de tornar aquesta potestat.
Segons l’executiu, el PP «no vol complir» perquè li va bé una majoria conservadora a l’òrgan de govern dels jutges. La Moncloa acusa la cúpula del líder gallec de mantenir la «mateixa voluntat de bloqueig» que Casado, i d’ordir una «maniobra dilatòria per irrompre en el debat de Política General», que comença avui al Congrés.
Pons va batejar ahir el canvi normatiu com a «llei Bildu 2». «Pacten amb EH Bildu anul·lar la memòria de les víctimes [en referència a la llei de memòria democràtica] i amb ERC que Esquerra pugui entrar al TC», va declarar Pons en una roda de premsa després del comitè de direcció del partit.
Ja no hi haurà ponts de diàleg sobre aquest tema, com assumeixen a la Moncloa. No hi haurà nous intents negociadors, en principi, de manera que el CGPJ podria acumular més de cinc anys amb el mandat caducat, ja que les eleccions generals seran al desembre del 2023.
En el document presentat ahir per Pons, el PP planteja que no pugui ser nomenat fiscal general de l’Estat qui ha estat a la política en els cinc anys previs (i que pugui ser recusat per aquesta causa) i que la negociació dels vocals del CGPJ es dugui a terme al Congrés i al Senat, que és «el que marca la llei». També vol que el president del CGPJ sigui decidit pels vocals i no pel PSOE i el PP. Feijóo també proposa que, en un termini de sis mesos, el nou Poder Judicial elegit ara (amb la llei vigent) proposi al Congrés un nou model d’elecció de vocals per al futur «pactat entre els jutges i les associacions judicials».
