A finals de la primavera del 2012, Guennadios Petrov, principal encausat en l'anomenada Operació Troika contra la màfia russa a Mallorca, en situació de llibertat provisional i pendent de judici a Espanya per suposats delictes relacionats amb el blanqueig de diners procedents d'activitats criminals, va aterrar a Moscou amb un permís d'uns dies concedit per la justícia espanyola arran de la malaltia de la sogra. El primer que va fer, segons fonts ben informades a la capital russa, va ser dirigir-se a la Duma estatal, la cambra baixa del Parlament rus, on era diputat del partit governamental Rússia Unida Vladislav Reznik, el seu veí a l'illa de Mallorca, el parlamentari més ric del país i també processat en la mateixa causa.
Petrov no va complir mai el seu compromís de tornar a Espanya, a diferència d'altres presumptes integrants menors del seu clan mafiós, absolts finalment el 2018 per falta de proves sobre l'origen criminal dels fons. I és que el seu era un cas amb implicacions molt més severes i perilloses per a l'Estat rus. L'acusat, en realitat, estava considerat el líder de Tambovskaia-Malisheva, un dels principals grups mafiosos de Rússia, radicat a Sant Petersburg; una lògia corrupta implicada en tota mena d'activitats criminals, incloent-hi delictes de sang; un sindicat del crim amb el qual el president de Rússia, Vladímir Putin, havia pactat, durant el període en què va treballar com a tinent d'alcalde a la segona ciutat russa, cap als anys 90, repartir-se els beneficis d'un dels principals negocis locals, segons ha revelat la periodista britànica Catherine Belton al seu llibre Los Hombres de Putin; cómo la KGB se apoderó de Rusia y se enfrentó a Occidente.
«(L'actual president rus i la màfia Tambòvskaia) van forjar una relació molt propera; Putin va intentar establir la seva pròpia terminal petroliera al port; els grups del crim organitzat que controlaven el negoci van reaccionar i van amenaçar la seva família; va haver d'enviar les seves filles a Alemanya; durant aquest procés, es va adonar que no els podia vèncer i va unir forces amb ells», explica Belton.
L'Operació Troika, a més, esquitxava nombrosos integrants de l'entorn més proper de l'actual president rus, en particular, Aleksándr Bastrikin, antic company de classe de Putin i actual president del Comitè de Recerca de Rússia, òrgan equivalent a la Fiscalia Anticorrupció a Espanya. Es tracta d'un home que durant els darrers anys ha dirigit les actuacions judicials contra l'oposició encapçalada per Alekséi Navalni i a qui el cap de l'Estat acaba d'encarregar la investigació del que va qualificar de temptatives de «desprestigiar» l’Exèrcit rus, atribuint-li de forma falsa, segons Moscou, massacres i bombardejos indiscriminats a Ucraïna contra la població civil, un delicte que a la Rússia actual pot comportar 15 anys de presó.
Posició de privilegi
Segons l'escrit presentat per la fiscalia davant l'Audiència Nacional, des de la seva posició privilegiada com a alt funcionari de la Justícia russa, Bastrikin va actuar nombroses vegades en benefici d'un poderós criminal com Petrov. I és precisament per aquesta raó per la qual el líder mafiós encausat a Espanya mai no va tornar al país: «A Rússia no estaven interessats que sortís a la llum la connexió de Petrov amb algú tan important del cercle íntim de Putin com Bastrikin», afirmen fonts properes a la investigació.
Quan a Espanya es va llançar l’Operació Troika, pocs eren conscients de les importants implicacions que acabaria tenint el cas. Però la investigació judicial va ocasionar tal enrenou intern al Kremlin que es va convertir en el desencadenant de l’assassinat d’Aleksandr Litvinenko, l’exagent de l’FSB enverinat el 2006 a Londres amb poloni. Coneixedor de tot això, Litvinenko, que aleshores col·laborava amb el CNI, havia informat ja els serveis d’intel·ligència espanyols de les connexions entre el crim organitzat a Espanya, alts funcionaris russos i el president rus, i es disposava a viatjar a Espanya a explicar totes aquestes revelacions davant d’un jutge. «Encara que ja estava considerat un traïdor, la seva disposició a declarar va causar la seva mort perquè sabem que Espanya era un canal molt important per al blanqueig de diners del KGB», afegeixen.
