En una de les principals intervencions públiques de l’any, el rei del Marroc, Mohamed VI, va assenyalar Espanya i els Estats Units com a principals suports internacionals per al seu pla d’annexió i autonomia de la totalitat del Sàhara Occidental. Ho va fer dissabte a la nit, en el seu discurs oficial de la festa del 20 d’agost, el 69è aniversari del procés anticolonial i d’independència marroquina; i ho va fer al·ludint precisament a una antiga província espanyola a la qual l’ONU i bona part de la comunitat internacional segueixen considerant pendent de descolonització i autodeterminació.
Mohamed VI va agrair la posició «clara i responsable» d’Espanya en relació amb la «marroquinitat» del Sàhara Occidental després del suport expressat el març passat pel Govern de Pedro Sánchez al pla d’autonomia del Marroc, abandonant Madrid la seva tradicional aquiescència a les reivindicacions sahrauís del Front Polisario.
El rei va pronunciar sis vegades l’expressió «marroquinitat del Sàhara» i només dues la paraula «autonomia». «Apreciem la posició clara i responsable d’Espanya, la nostra veïna, que coneix bé l’origen i la realitat d’aquest diferèndum», va dir el monarca a l’inici del seu discurs, difós per l’agència oficial MAP. Aquesta al·locució al poble marroquí té el màxim rang institucional. Es tracta de l’aniversari de la Revolució del Rei i del Poble. És la denominació oficial que la monarquia alauita dóna a l’alçament nacionalista del 1953 contra les autoritats colonials franceses.
Unes línies abans havia fet referència a la principal potència que li dóna suport. El monarca va considerar que la «inamovible posició dels Estats Units» a favor del pla d’autonomia ha facilitat que «nombrosos països de molt de pes manifestessin el seu suport i consideració positiva a la iniciativa» de Rabat per resoldre aquesta «artificial» disputa. Per a Mohamed VI tant se val que governin a Washington Donald Trump o Joe Biden: va descartar cap canvi en el posicionament geoestratègic nord-americà, del qual creu que «no s’altera amb el canvi d’administracions, ni l’afecten les conjuntures».
El monarca també va considerar que l’aliança amb Espanya és un vincle impermeable als canvis polítics o la tensió amb Algèria. Va dir que l’«associació marroquina-espanyola» és «inalterable davant les circumstàncies regionals i els desenvolupaments polítics interns».
El rei marroquí va augurar que aquesta «posició constructiva» dels Estats Units i Espanya farà possible «obrir una nova pàgina en les relacions de confiança i l’enfortiment de l’associació de qualitat amb aquests països amics», i va seguir amb el discurs sense pronunciar el nom de França, malgrat que aquest país va ser un dels principals promotors de la via autonòmica. Sí que va fer referència a Alemanya, Holanda, Portugal, Sèrbia, Hongria, Xipre i Romania per agrair, en col·lectiu, el seu suport. I va assegurar que 30 països ja han obert consolats a «les províncies del sud», fet que interpreta com un reconeixement a «la marroquinitat del Sàhara».
Moment de tensió amb França
L’absència de França en el discurs va evidenciar clarament el moment de tensió que viuen les relacions amb París, transcorreguts a més només cinc dies des que el govern gal va ratificar la seva negativa a acceptar més visats de ciutadans marroquins.
Des del saló del tron de Rabat, vestit amb la gel·laba tradicional color sorra, Mohamed VI es va dirigir a aquesta part del món que encara no considera marroquí el Sàhara Occidental, i advertint que no s’és amic del Marroc sense acceptar el seu pla d’«integritat territorial»: «L’expedient del Sàhara -va dir- constitueix les lents amb què el Marroc mira el món, i és el criteri amb què mesura la sinceritat de les amistats i l’eficàcia de les associacions».
I encara va deixar menys espai a dubtes quan va instar amb fermesa «alguns països, entre ells els socis del Marroc, tant tradicionals com nous -alguns d’ells, com el Perú, recent aliat per la necessitat de fosfats, escassos des que Rússia va envair Ucraïna-, que adopten posicions poc clares respecte la marroquinitat del Sàhara» a que «aclareixin les postures i revisin el seu contingut, de la manera que no admeti interpretacions».
