De nou, un fum intens va tornar a cobrir de gris el cel de Beirut aquest dimarts al matí. Entre la pols quedaven les restes de les sitges del port de la capital libanesa. Resta així ja la meitat de la muralla que va salvar a la ciutat fa més de dos anys. L'estructura de 48 metres d'alt va absorbir gran part de l'impacte de l'explosió que va matar a més de 200 persones i va ferir a 6.000 la tarda del 4 d'agost a Beirut. Ara, la mà absent de les autoritats ha provocat l'ensorrament de les sitges del nord. Queden les del sud, encara dempeus, però bastant danyades. Així, gradualment, l'oblit col·lectiu de la tragèdia comença a fer efecte.
Des de juliol cremava un incendi als peus d'aquesta estructura. Aparentment els bombers i els soldats de l'Exèrcit libanès no tenien capacitat per a apagar-lo. Les autoritats havien advertit de la possibilitat que les sitges s'esfondressin i al·legaven que no volien arriscar la vida dels seus funcionaris per a apagar l'incendi o llançar aigua des dels helicòpters.
Símbol de tragèdia
El col·lapse de les sitges aquest dimarts no va provocar víctimes ni ferits, ja que l'àrea, a diferència del dia de l'explosió, havia estat evacuada. Per als supervivents de l'explosió i els residents prop del port, veure enfonsar-se la meitat d'aquesta impressionant estructura va estar un nou catalitzador per al seu trauma. L'explosió del port també va començar amb un incendi i una gran fumera.
La desconfiança en la classe política unida a la necessitat econòmica en un país amb més del 80% de la ciutadania sota el llindar de la pobresa els impedeix detenir les seves vides de nou. Mentrestant, els familiars de les víctimes continuen exigint justícia i sortiran al carrer a manifestar-se.
La principal batalla de les famílies, ara, és que el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides creï una comissió internacional de recerca sobre l'explosió. Però el Govern francès de Macron no deixa de posar traves. Lluny queden aquells dies immediats a la tragèdia en què el president es va convertir en el primer polític a baixar al carrer i consolar als libanesos, abans que ho fes qualsevol altre polític nacional.
