L’empresari Sandro Rosell va presentar ahir a l’Audiència Nacional una querella pels delictes d’organització criminal, denúncia falsa, detenció il·legal i falsedat en document oficial per part de funcionari públic contra els suposats integrants de la «claveguera policial» del PP i contra un exmembre de l’FBI a Espanya que van dur a terme l’anomenada Operació Catalunya, en què presumptament van ordir un pla per iniciar una investigació contra l’expresident del FC Barcelona, que va romandre a la presó de forma preventiva gairebé dos anys, fins que va ser absolt en el judici.
La querella assenyala com a presumptes autors dels fets, entre d’altres, el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que segons ha reconegut ell mateix va ser el responsable del que va anomenar Projecte Barna o Operació Catalunya, una investigació parapolicial sense control judicial destinada a treure els draps bruts dels dirigents independentistes catalans; l’exinspector de Policia Antonio Giménez Raso, que hauria cobrat fons reservats per la seva participació en les indagacions; i el que va ser el 2015 agregat de l’FBI a l’Ambaixada dels Estats Units a Madrid Marc L. Varri.
El relat de la querella es basa en la informació publicada de les maniobres que van dur a terme els integrants del qualificat per la Fiscalia Anticorrupció com a «clan policial mafiós», liderat per Villarejo, contra el president del club català. També es recolza en diversos fragments sonors gravats per l’excomandament policial, difosos pel diari digital El Món, que evidencien que l’actual senadora del PP Alicia Sánchez-Camacho va reclamar a l’excomandament policial que investigués Rosell. Tot i això, el representant legal de l’empresari català, l’advocat Pau Molins, no inclou «de moment» com a querellada a la senadora, tot i que considera que un dels àudios del comissari la «incrimina directament», i per això obre la porta al fet que se li atribueixi «sobradament la condició de querellada».
Per això, el lletrat deixa a criteri del jutge la decisió de si, amb els indicis que s’aporten a l’escrit, es remet el cas al Tribunal Suprem, on està aforada Sánchez-Camacho; o per contra se cita abans a declarar Villarejo: «Amb l’objectiu que, en seu judicial, confirmi (o eventualment ampliï) les manifestacions incriminatòries, pròpies i de tercers, que ha efectuat davant dels mitjans de comunicació, així com els continguts de les notícies aparegudes a la premsa».
La querella sosté, a més, que malgrat que Rosell no exercia el 2012 cap càrrec públic, ni militava tampoc en cap partit polític, alguns dels responsables de les clavegueres el consideraven proper a l’independentisme. «Aquesta circumstància, unida a la indubtable rellevància social del FC Barcelona, va posar el querellant en el punt de mira d’aquest entramat delictiu», prossegueix el lletrat, que cita el contingut d’un altre àudio per assegurar que Sánchez-Camacho va destacar que la família de Rosell era una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, i que van ser aquestes persones les l’haurien col·locat al capdavant de l’entitat esportiva blaugrana.
Mans Netes
L’advocat cita també altres persones que també haurien participat en la investigació parapolicial contra Rosell, com per exemple els responsables del pseudosindicat Mans Netes, els directius dels quals van interposar una querella contra l’expresident del Barça pel fitxatge del jugador brasiler Neymar Jr.
El maig del 2014, sempre segons l’escrit del lletrat Pau Molins, el comissari jubilat va contactar amb l’agent enllaç de l’FBI a Espanya Marc L. Varri, amb qui Villarejo mantenia «una relació llarga i estreta». Es van reunir diverses vegades, estableix el text, que destaca que en les trobades va participar el director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino, amb la intenció de sol·licitar ajuda a la policia nord-americana per «combatre l’independentisme català».
«Segons les referides notícies de premsa, en aquestes trobades s’hauria acordat activar -o, en tot cas, aprofitar- un suposat requeriment d’informació remès des dels Estats Units a Espanya en relació amb l’anomenat assumpte Fifagate, de corrupció al món del futbol, que serviria com a pretext per iniciar una investigació policial per les autoritats espanyoles respecte a Sandro Rosell en relació amb assumptes que no tenien res a veure amb l’escàndol esmentat», destaca la querella. Aquesta investigació procedent dels EUA estaria, segons les accions legals, en l’origen de l’oberta a Espanya, que va permetre l’ingrés a la presó de Sandro Rosell.
