No és exagerat afirmar que les eleccions de meitat de mandat del 8 de novembre als Estats Units són les més transcendentals per al país en dècades. Dos anys després de les presidencials que van portar Joe Biden a la Casa Blanca i van donar al Partit Demòcrata un mínim control del Congrés, els nord-americans tornen a les urnes. Ho fan en un país encara més polaritzat, sacsejat per la decisió del Tribunal Suprem de derogar la protecció constitucional al dret a l’avortament i colpejat per la inflació.
De la seva decisió sobre el Congrés, on es voten els 435 escons de la Cambra de Representants i 35 dels 100 del Senat, depèn el futur de l’agenda de Biden i molt més. Perquè els nord-americans votaran en carreres estatals, on juntament amb 36 governadors i legislatures s’escolliran càrrecs que s’encarreguen de les eleccions. I amb una allau de republicans afiliats a la gran mentida de Donald Trump, que segueixen rebutjant els resultats de les últimes presidencials i poden assolir càrrecs decisius per a l’organització de comicis i certificació de resultats, en joc també està el 2024 i, alerten la Casa Blanca i nombrosos experts, fins i tot el sistema democràtic.
Nou canvi de marea
Mesos enrere, els demòcrates veien negres les midterms, tradicionalment un referèndum sobre el partit en el poder. La decisió sobre l’avortament, diversos triomfs legislatius de Biden, les vistes al Congrés sobre l’assalt al Capitoli i la confiscació a Mar-a-Lago de documents que l’expresident es va emportar il·legalment van provocar un tomb de la situació. Tot i que no es preveia una onada blava demòcrata, es frenava la vermella republicana.
A un mes de les eleccions, però, les marees tornen a canviar i l’optimisme demòcrata s’atempera. Tot i que Biden ha rebaixat una mica els índexs de desaprovació, continua afrontant un dèficit de 10 punts respecte el d’aprovació. Els sondejos mostren un pessimisme dominant sobre la direcció del país i en ells la majoria veuen més capacitats els republicans per redreçar-lo. Gairebé no hi ha enquesta que no posi sota control conservador la cambra baixa. I la lluita pel Senat està en carn viva, amb els ulls posats a Pennsilvània, Wisconsin, Geòrgia i Nevada. "A finals d’agost semblava que agafàvem força i no sé si hem retrocedit però no avancem", diu James Carville, estrateg demòcrata.
Passos com el de Biden en anunciar el perdó de les condemnes federals lleus per possessió de marihuana i el seu impuls per revisar la classificació entre les drogues més perilloses (com el recent de suspensió de part del deute federal estudiantil) es llegeixen en clau electoral com un intent de mobilitzar el vot jove o de minories. Però la gran esperança i estratègia demòcrata és, sobretot, mantenir la mobilització causada per la regressió en els drets reproductius.
Aquesta reculada ja s’ha fet palpable amb 14 estats on és gairebé impossible una interrupció voluntària de l’embaràs o amb el cessament de les intervencions o el tancament de clíniques. El rebuig a aquests passos enrere, i l’amenaça republicana de proposar un veto federal a partir de les 15 setmanes de gestació, està portant més votants a registrar-se, sobretot dones. I sumat al que va passar aquest estiu a Kansas, un estat conservador on la majoria va decidir protegir el dret a l’avortament en la constitució estatal (pas que al novembre es vota a cinc estats més), representa per als demòcrates la possibilitat d’atreure independents i dones d’inclinacions republicanes.
La clara aposta es reflecteix en dades com ara que un de cada tres dòlars invertits en anuncis pels demòcrates i els seus aliats es concentren en el tema de l’avortament. I encara que algunes veus dins del partit alerten que "cal parlar d’alguna cosa més que d’avortament", l’estratègia no té marxa enrere.
Els republicans, per la seva banda, estan aconseguint que es palpi en aquesta recta final el retorn a un marc mental més tradicional de midterms. I el missatge centrat en la inflació i la situació econòmica general, i en temes com la seguretat i la immigració, té ressò o recull els dels sondejos sobre les grans preocupacions.
Canvi de tendència
Molts dels candidats que van ser més radicals a les seves campanyes de primàries en temes com l’avortament i fins i tot en la seva aliança amb Trump ara esborren referències o les limiten als seus webs. Ho fan especialment els candidats al Senat, on, encara que el votant rural i blanc segueix estant sobrerepresentat, certa moderació és més necessària per a la victòria que als districtes perfectament dissenyats per a la cambra baixa.
La radicalització del partit i el poder encara determinant de Trump, no obstant, continuen sent evidents, per més que el focus de l’expresident en l’inexistent frau electoral i les seves denúncies de l’escorcoll de l’FBI desviïn l’atenció de cartes que es veuen guanyadores com la inflació i el crim. I la consciència al partit és la que expressava recentment un estratega republicà: "No guanyarem si ens traiem el votant de Trump, aquesta és la pura veritat. Cal mobilitzar-lo sense que espanti els altres".
La fidelitat al trumpisme, a més, ha posat la majoria de la formació conservadora en una via sense retorn per intentar mantenir el poder a qualsevol preu, fins i tot el democràtic. Segons un estudi de The Washington Post, 299 republicans que opten al Congrés o a càrrecs estatals neguen la validesa dels resultats del 2020. D’aquests, 176 tenen la victòria garantida. Preocupa, a més, que es concentren en posicions que seran determinants en resultats electorals estatals i presidencials. I pensant ja en el 2024, la mirada està posada en els extremistes candidats a governador a Pennsilvània, Arizona, Michigan i Nevada, així com en els secretaris d’Estat (excepte a Pennsilvània, on l’elegeix el governador).
Mai abans no s’havien invertit tants diners en les carreres per a un càrrec que, fins al 2020, no generava atenció. La majoria dels fons estan arribant majoritàriament des de fora dels estats on es gasten. I aquest és un dels senyals més clars que els interessos que es mouen darrere d’aquestes carreres, i el perill, van més enllà d’una elecció estatal.
