Què ens pots dir del Bimi, una verdura que es comença a trobar en alguns punts de venda?
El bimi és una mena de varietat de "bròquil més estilitzat". Però tot i el ressó que ha tingut com a "super-aliment", per res ho és. Ja que aquests no existeixen, per més que siguin.
Si el volem consumir, perquè ens agrada el seu sabor, endavant. Però no té res més especial que no tinguin la resta de components de la família de les cols. Que no estaria gens malament que les tinguéssim ben presents a la nostra dieta, i al llarg de l'any.
Dins aquest grup hi tenim:
- la col verda,
- el bròquil,
- la coliflor,
- la col llombarda
- les cols de Brussel·les,
- els ravenets,
- la rúcula.
- el colirave,
- el nap,
- el "grelo" (no sé traducció al català).
És cert que sovint no solen agradar massa pel seu olor fort a l'hora de coure-les, o bé flavour al plat, al menjar-les bàsicament en un plat calent. Aquest olor poc agradable és degut al seu contingut en uns compostos de sofre (els isotiocianats). No percebem aquestes olors si les mengem crues (com és el cas de la col llombarda o les fulles de col verda o la rúcula), fins que acabem mossegant les seves fulles i ens trobem amb l'aroma fort. I, igualment, al moment de trossejar-les i manipular-les i coure-les, es genera el sulfur d'hidrogen, a partir dels isotiocianats, que és el verdader responsable d'aquest olor fort.
De la família de les cols destacar el seu contingut en vitamina C. Són unes de les verdures/hortalisses que en conté més. I la millor manera de mantenir aquest contingut de vitamina C és fent coccions de curta durada, com al vapor i/o saltats.
I, com a curiositat, tot i que tenen una coloració bàsicament verda, també aporten una gran quantitat de pro-vitamina A (és a dir, de beta-carotens). Si ens el mengem, per exemple:
- saltat amb oli i grans d'all, amb altres verdures,
- cobert de beixamel i gratinat al forn amb formatge,
- saltejat amb daus de pernil curat,
- com a part de potatges caldosos de verdures,
- cobertes d'una vinagreta calenta que contingui l'aigua de cocció, oli, vinagre de vi i pebre vermell,
podent ser opcions perquè, els més reticents, intentin reintroduir-lo a la seva alimentació.
Els greixos que conté l'oli, per altra banda, que podem utilitzar per coure, o per amanir, ens ajudaran a l'absorció d'aquests carotens.
Una altra curiositat és la relativa al seu contingut de calci. És un grup que aporta bastant calci biodisponible. És a dir, conté molt calci que podem aprofitar, en comparació amb altres aliments d'origen vegetal:
- la col rissada o col Kale (92,9 mg/100 g),
- el bròquil (49,2 mg/100 g),
- en tenen més que la col verda (33,3 mg/100 g) i que
- la coliflor (27,4 mg/100 g).
I si ho observem per fracció absorbible, que sol ser superior a la del calci present a la llet i derivats lactis, a l'entorn del 52 al 65% segons tipus de cols, tenim que un plat amb 200 grams de bròquil, de col verda o de coliflor ens poden aportar aproximadament el mateix calci disponible que mig got de llet (100 mL).
Aquesta biodisponibilitat incrementada, en aquest cas, és deguda a que aquestes verdures/hortalisses contenen altres components, com vitamina C, magnesi, potassi i vitamina K, que estan implicades al correcte metabolisme del calci. I no contenen tantes substàncies que interfereixen a l'absorció del calci, com són els fitats i els oxalats que sí estan presents a fruits de closca, llegums, llavors oleaginoses, cereals i altres verdures de fulla verda com són els espinacs.
Per tant, és en el seu conjunt un grup de verdures/hortalisses interessant.
