Si bé no existeix en la nostra legislació laboral una regulació expressa de tal circumstància (fora del que sobre aquest tema puguin establir els Convenis Col·lectius que en cada cas resultin ser aplicable); la jurisprudència té declarat, de forma generalitzada, que sempre que es pugui constatar amb certesa que el treballador/a no podia acudir al seu treball, no cap, per descomptat, sancionar-li per la no assistència, atès que es tractaria d'una absència justificada per causa de força major, no imputable a la seva persona; considerant a més que, en tals circumstàncies, no se li pot exigir l'assumpció d'un risc excessiu, que fins i tot pugui posar en perill la seva pròpia integritat física.
D'aquesta forma, tractant-se d'una absència al treball justificada i no sancionable, sense perjudici que es puguin acordar altres solucions, caldria recuperar el temps de treball perdut, o bé descomptar el salari corresponent al temps no treballat, ja que la justificació de l'absència no implica per si que la mateixa hagi de ser retribuïda, i la inexistència de prestació de serveis suposa que per aquest temps no treballat no es reporta el salari corresponent.
Luis MORENO PRATAdvocatPRAT SÀBAT ADVOCATS
