Maset és llicenciat en Psicologia i Cunill és doctora en Psicologia, docent i investigadora de la UdG. Són cofundadors del mètode VEIE, pioner a l'estat pel seu programa de gestió i desenvolupament de la intel·ligència emocional. VEIE té centres repartits per Catalunya i també un a Mèxic. A les comarques gironines tenen escoles a Lloret, Girona, Figueres i Blanes, amb l'objectiu d'apropar les eines de benestar emocional als futurs adults.

Què és la intel·ligència emocional?

Alexandre: És la capacitat de saber identificar el que ens passa. Es tracta de ser conscients que sentim coses. A partir d'aquí toca posar-hi paraules, i normalment tot comença amb les quatre emocions «mare»: ràbia, tristesa, por i alegria. I dins d'aquestes en surten moltes més. Al final es tracta d'identificar-les, gestionar-les i respondre: «I ara què en faig?». Una altra competència treballada és la relació interpersonal, és a dir, aprendre a gestionar les emocions de manera assertiva.

Tenim por d'expressar el que sentim?

Alexandre: Normalment l'adult no verbalitza les seves emocions, no fa el que anomenem «ventilació emocional», ho reté i s'ho empassa. Parlar sobre el fet que sentim molts cops és obrir la caixa de pandora, venen records que no ens encaixen. El més temptador és caure en la voràgine de les tasques i dels horaris, i cal parar i escoltar. El nostre dia a dia és atrafegat i no sabem parar, i resulta que el cos no segueix aquest ritme. I llavors ens sorprenen les dolències.

És compatible el ritme de vida atrafegat amb una bona gestió emocional?

Alexandre: Sí, sens dubte. Hem vist que l'educació emocional ens porta a la salut emocional, i està molt vinculada a la salut física. L'insomni, les cefalees, contraccions, són símptomes que envia el cos per avisar que no estem cuidant la nostra salut emocional.

Per què una part tan important del nostre benestar no es treballa a les escoles?

Alexandre: La intel·ligència emocional en si no és que s'hagi obviat, és que fins ara tampoc era el moment per treballar-la. Hem d'entendre a nivell sociocultural d'on venim. En aquell moment veníem d'una necessitat de «Saber» perquè si sabíem obtindríem feina i recursos, i ara que en certa manera tots tenim tots els recursos, el saber en si no és suficient, i anem cap al «Ser». Ara les escoles comencen a veure que és important. De què em serveix saber fer una equació si em trobo en una situació de crisi i no sé què fer?

En què consisteix el programa VEIE i quin objectiu té?

Mònica: Es tracta d'un programa d'entrenament de la intel·ligència emocional on es treballen diferents competències i que cada any és validat per un grup de treball de la UdG. Els resultats demostren que gràcies al treball que fem els nens incrementen les seves competències emocionals. Per tant tenim la garantia que el que fem funciona.

Alexandre: El nostre l'objectiu és apropar les eines de benestar emocional a la població, sigui des de la part de prevenció que seria el programa VEIE, com des de la part de formació a través del posgrau d'educació emocional que impartim a la UdG.

Com treballen la gestió de les emocions?

Alexandre: Els nens venen un cop a la setmana, i fem un treball d'exteriorització seguint diverses estratègies que també són educacionals. La ràbia n'és un exemple, perquè s'ha d'exterioritzar amb alternatives a l'insult o a la violència contra un company. Es tracta de treballar això.

El programa VEIE està orientat a infants d'entre 6 i 12 anys. A què es deu?

Alexandre: El nostre propòsit és treballar en etapes primerenques la gestió de l'educació emocional, quan són més esponjosos amb l'aprenentatge, és a dir, nens i joves.

Mònica: També treballem amb nens més petits de 3 a 6 anys amb un «preprograma» perquè es puguin integrar millor a les competències que es treballen a partir dels 6 anys.

També fan una activitat que es diu «dissabtes emocionals». De què es tracta?

Alexandre: Es tracta de tallers que fem sobre temes en concret: ràbia, pensament positiu, assertivitat...

Quin paper hi juguen els pares?

Mònica: Són una part molt important del programa, ja que participen en el procés a través de tutories que fem al llarg del curs. És un treball conjunt. Precisament una mare amb dos fills ara em comentava que el seu fill gran li va dir que se sentia gelós del petit. Aquest nivell de consciència és fabulós. Això és totalment preventiu, ens estalviem molta malaltia física quan hi ha una bona gestió de les emocions.

VEIE ha creat un precedent en el món de l'educació emocional.

Alexandre: Sí. Quan nosaltres vam néixer, l'any 2012, a Espanya no existia cap programa similar. Hi havia algunes iniciatives, però no tenien durada en el temps.

D'altra banda, enguany s'impartirà la cinquena edició del postgrau d'Intel·ligència Emocional.

Alexandre: Sí, de fet la meitat dels alumnes són mestres i professors, i això demostra que hi ha molt d'interès en treballar l'educació emocional, perquè és la manera de fer extensible el projecte que treballem, que és educatiu però també de salut.