«Vallecas no és infranquejable»

Si hi ha algú al Girona que coneix bé Vallecas i tot l'ambient que envolta el Rayo aquest és, sens dubte, Roberto Peragón. El davanter ha mamat Rayo des de ben petit i, tot i que ja fa uns quants anys que va començar a volar sol, recorda amb estima la seva etapa al conjunt madrileny. "Ha estat com casa meva. Hi he nascut futbolísticament i realment, l'ambient és molt bonic". Peragón, que ha jugat 107 partits amb la samarreta blanc-i-vermella del Rayo, sap molt bé el pa que s'hi dóna al carrer Payaso Fofó, on l'estadi de Vallecas es converteix en una autèntica olla de pressió quan el Rayo salta sobre la gespa. "És un camp peculiar, no gaire gran i on es viu el futbol amb molta intensitat".

Aquesta temporada però, el Rayo només hi ha guanyat quatre dels onze partits que hi ha disputat. La resta, cinc empats i dues derrotes que han fet que el conjunt que prepara Pepe Mel es trobi allunyat a nou punts de les places d'ascens. La derrota contra el Cartagena diumenge passat (2-3), ha generat els primers dubtes a Vallecas i algú s'ha atrevit fins i tot a qüestionar Mel. Aquest podria ser un dels factors a explotar pel Girona, més necessitat que mai de puntuar. "No travessen el seu millor moment i esperem aprofitar-ho. És clar que tots els equips tenen dificultats i a Vallecas també es pot esgarrapar quelcom de positiu", deia Peragón. En aquest sentit, l'experiència li diu que una de les claus seran "les segones jugades". "Tradicionalment el Rayo juga molt ràpid i dinàmic i es beneficia moltíssim de les segones jugades", deia.

Sigui com sigui, la trajectòria del Rayo aquest any ha decebut una mica l'afició, que ha vist com reforços del nivell de Rubén Castro, Movilla, Quero o Cuadrado no acaben de donar el rendiment esperat. Peragón no creu que aquest fet afecti la relació equip-afició. "Els anys complicats a Segona B van fer que les dues parts s'unissin i tiressin endavant. Ara bé, si portem la iniciativa i es posen nerviosos, sí que poden haver-hi alguns xiulets", assegurava.

Ha plogut molt des que ell i Antonio Calle formaven la davantera del Rayo juvenil. També queda lluny el 31 de maig del 97 quan va substituir Klimowicz en la victòria davant el València (3-1), la temporada 96-97 en el seu debut a Primera. Aquell estiu, Peragón va fer les maletes cap al Polideportivo Almeria però tornaria a Vallecas anys més tard (01-04), ja a Primera. El madrileny explica que la presidenta Teresa Rivero era com "una mare" per als jugadors. "El tracte era molt familiar amb ella. En moments puntuals, baixava al vestidor i ens donava consells", explica el gironí que, tanmateix, aclareix que el club està dirigit per una junta directiva i que Rivero és només la cap visible.

Peragón no és l'únic jugador del girona amb passat a Vallecas. Marcos Tébar (05-06) i el preparador de porters Toni Jiménez (92-93), a banda de Calle que hi va jugar al juvenil, també saben el nivell de dificultat de jugar a Vallecas.