Chourraut aconsegueix el bronze en piragüisme per aigües braves

La palista basca Maialen Chourraut va acabar ahir en tercera posició a la final de K-1 femení de piragüisme en aigües braves i va aconseguir la medalla de bronze, el segon metall per a la delegació espanyola. La guipuscoana, de 29 anys, va realitzar la seva baixada en 106,87 segons, 98 centèsimes més que la francesa Emilie Fer, medalla d'or amb una marca de 105,90 segons, i es fa amb el bronze en una prova disputada al Lee Valley White Water Centre, al nord de la capital britànica.

Chourraut, que ja va guanyar a Weymouth a la Copa del Món, va presentar a la semifinal les seves credencials com una de les favorites, i no va fallar a la final on només va ser superada per Fer i per l'australiana Jessica Fox. La palista de l'Atletiko Sant Sebastià, número dos del rànquing mundial, va realitzar el seu descens en novena posició i va marcar un temps de 26,96 segons en el primer sector i de 70,01 en el segon, fet que li va permetre acabar la prova en tercera posició. Emilie Fer va parar el cronòmetre en 105,90 segons i va aconseguir així el sisè or per a la delegació francesa a Londres, mentre que Fox va realitzar la seva baixada en 106,51 segons, amb prou feines 61 centèsimes més lenta que aquella. Chourraut va acabar a escasses 36 centèsimes de la medalla de plata en una final on les tres primeres classificades van ser molt superiors a la resta de participants.

Amb la medalla de la palista basca, la delegació espanyola a Londres suma el seu segon metall després de la plata aconseguida dimecres per la nedadora Mieria Belmonte en els 200 metres papallona.

De la Concha a la Seu

La vida de Chourraut ha anat sempre lligada a la piragua. Despertat el cuquet del piragüisme de ben petita, la guipuscoana va ingressar l'any 1995 a les files del Club Atletiko Sant Sebastià. Poc a poc va començar a acumular títols de campiona d'Espanya fins a assolir-ne deu, tot demostrant que estava preparada per saltar en l'àmbit mundial. Internacional amb l'equip espanyol des de 2001 i autoqualificada com "marmota" per la seva necessitat de dormir moltes hores, es va plantar fa quatre anys a Pequín amb l'objectiu d'assolir la final olímpica, però només va poder ser setzena i dissetena a les sèries classificatòries, una petita decepció que no va minvar les seves ganes de triomfar. Chourraut viu i s'entrena des de fa anys a La Seu d'Urgell i va ser precisament a aquesta localitat lleidetana on va triomfar al Mundial del 2009, per les aigües del canal olímpic que tant bé coneix. Es va penjar la plata i dos anys després va repetir èxit amb un bronze a Bratislava 2011. "L'oportunitat que vaig perdre a Pequín és a Londres", va confessar la donostiarra abans d'aquests Jocs, que encarava plena de confiança. El seu èxit posa a Espanya al mapa internacional de les aigües braves, un país acostumat a sumar medalles en aigües tranquil·les, i que encara no havia conquistat un metall en aquesta modalitat.

Sense ikurriña

D'altra banda, alguns familiars de Chourraut van ser obligats a amagar una ikurriña durant la prova de k-1. Segons diverses fonts, un voluntari dels Jocs els va demanar que la retiressin.