Vita Kuktiene (Ukmerge, Lituània, 1980) està constipada, però no té problemes per deixar-se fotografia a l'exterior del pavelló de Fontajau. "A Lituània hi fa molta més fred, aquí s'hi està molt bé", diu la veterana aler pivot de l'Spar City Lift Girona que, protegida de l'atenció pública pel ressò del domini estadístic d'Ify Ibekwe i Vanessa Gidden, o pel protagonisme sobre la pista de Noemí Jordana, gaudeix amb calma del seu primer any a Lliga Femenina-1 després de moltes temporades brillant al seu país tant a lliga lituana com a l'Eurolliga en la qual l'any passat va excel·lir amb el Kibirkstis. "La temporada passada també vaig guanyar un cop el Salamanca, en el partit d'Euroliga allà a Vilnius, però aquest any ho hem superant guanyant-les dos cops", explica Kuktiene que, amb la perspectiva que dóna l'experiència, reconeix que "és clar que m'agradaria anotar més, però també estic fent més feines dins la pista, aportant d'altres maneres i quan elles dues fan molts punts i l'equip guanya jo estic molt contenta".
Amb 34 anys i un fill que en farà sis a la primavera, Vita Kuktiene no s'havia volgut moure de Lituània en les últimes temporades, tot i que quan era més jove havia tingut alguna experiència a Croàcia i França, però aquest estiu tot va canviar. "Els equips d'allà no tenien diners, estava clar que tampoc podria jugar l'Eurolliga, i vaig parlar amb el meu agent de buscar un equip en un bon país i va sortir l'opció de Girona". Llavors, Kuktiene no sabia res de Girona però tenia clar, pel seus duels amb Salamanca, que "aquí la lliga era més forta que a Lituània, sabia que venia a un bon país, que tenia molt bon clima i, pel que vaig buscar per Internet, en una ciutat molt bonica a tocar de Barcelona". I, poc més, de fet fins ara no ha aconseguit saber per què a la sala de fisioteràpia de Fontajau hi ha escrites en una paret algunes paraules en lituà."Dainius Salenga va jugar aquí? No ho sabia, el conec, encara està jugant a Lituània", comenta Kuktiene sobre l'exaler lituà de l'Akasvayu una Kuktiene que, posa cara de sorpresa en saber que en el mateix pavelló de Fontajau una vegada va haver-hi un equip masculí amb gent com Marc Gasol o Svetislav Pesic.
De Girona, i la seva història al voltant del bàsquet en sabia poc, però ràpidament ha quedat encantada de la zona, que ha anat coneixent en els dies que Ramon Jordana els dóna festa. "És un bon entrenador, molt diferent dels que havia tingut jo abans a Lituània, molt més temperamental i amb caràcter, allà són més tranquils, però que treballa molt bé en els entrenaments i ens explica molts detalls sobre el joc i els rivals".
Kuktiene no està gaire satisfeta del seu darrer partit a la pista del Bembibre, però guarda millor rècord de la darrera victòria a casa contra el Perfumerías Avenida a Fontajau, amb gairebé 3.000 espectadors al pavelló. "La veritat és que, quan estic jugant, no noto si hi ha més o menys gens al pavelló però feia il·lusió veure gent a tots els costats del pavelló", diu Kuktiene que, tot i l'enorme tradició de bàsquet que hi ha Lituània, primer esport del país per davant del futbol, deixa clar que al seu país no jugava mai amb tanta gent a les grades. "Allà la gent va molt al bàsquet, però al bàsquet masculí i no pas al femení". Contra Salamanca, jugant oberta davant pivots molt altes com Rezan o Robinson, Kuktiene va demostrar que, efectivament, "jugo més còmode de quatre que no pas de cinc" i va ajudar a evitar la reacció del Perfumerías Avenida amb alguns triples importants. "Va ser una victòria molt excitant per a nosaltres", admet Kuktiene que, amb prudència, no descarta poder-la repetir en els play-off o d'aquí a tres setmanes a la Copa. "És clar que tenim les nostres opcions de guanyar la Copa, no serà fàcil, com tampoc fer-ho en dos partits seguits en les finals però en Ramon (Jordana) segur que prepara molt bé els partits i la possibilitat hi és", desgrana Kuktiene que, però, reconeix que si arriben a la Copa o al play-off amb moltes jugadores acumulant 40 minuts per partit poden acabar patint físicament.
Amb família o sense família
A la Copa de Torrejón de Ardoz, com li passa actualment, Vita Kuktiene estarà en una fase "més dura" de la temporada en l'àmbit personal. La veterana jugadora lituana combina moment de l'any, com els dos primers mesos del curs o un més curt de deu dies que comença dissabte vinent, en què viu a Girona amb el seu marit i un fill de cinc anys a qui, diferència de la seva mare, li encanta el futbol. "En Ramon li va regalar una samarreta del Barça, de Leo Messi, i estava eufòric", diu la veterana tiradora que, amb la família aquí, "vam gaudir del país els mesos de setembre i octubre anant-nos a banyar a Platja d'Aro i a Tossa de Mar...". I, a l'altre costat de la balança, quan no té la família aquí Kuktiena aprofita per "caminar i conèixer més la ciutat" i fer més coses juntes amb les altres estrangeres de l'equip -ella viu sola però diu de Chambert, Gidden i Ibekwe que "són molt bones noies" o amb les d'aquí, com "la Jael Freixanet o l'Anna Carbó, que són encantadores". Els períodes de separació de la família, i més amb el fill fent-se gran, és el que més fa dubtar Vita Kuktiene del seu futur més enllà del final d'aquesta lliga amb l'Spar City Lift Girona. "A vegades penso que aquesta serà la meva última temporada professional, però també és cert que no tinc lesions i em trobo bé per continuar si algú vol comptar amb mi", explica una Vvita Kuktiene que, a un any i mig vista, té un repte que l'il·lusiona molt: els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Aquest estiu hi ha el Campionat d'Europa, amb cinc places per al Brasil, i Kuktiene el vol jugar perquè a "Lituània hi ha un grup de jugadores joves que estan creixent en bons equips i podríem tenir la nostra oportunitat d'anar a uns jocs". Kuktiene ha disputat dos Mundials absoluts amb Lituània, però mai ha estat en una cita olímpica com la que hi haurà l'estiu del 2016 a Rio.
