La lesió d’Onyenwere es converteix en l’enèsim contratemps de l’Uni

La sort ha decidit marxar de vacances i ha abandonat Fontajau de manera indefinida. Els contratemps se li acumulen a l’Spar Girona. Són tants, que ja n’hi ha que han perdut el compte. Les lesions han afeblit una plantilla renovada i limitada pel nou sostre econòmic. Un vestidor amb encara talent i ambició, però que costarà veure’l sencer i d’una peça si es manté aquest ritme d’infortuni. L’última baixa no ha ni arribat a la ciutat. Se l’esperava i amb moltes ganes a Michaela Onyenwere. Amb només 22 anys, ha sigut proclamada i per unanimitat la millor rookie (jugadora debutant) de la WNBA. Havia d’aterrar a Girona aquesta mateixa setmana i el diumenge podria fins i tot haver-se estrenat. Però no passarà ni una cosa ni l’altra. Es quedarà als Estats Units més temps del que estava previst. En l’últim entrenament amb les Liberty de Nova York es va trencar el lligament d’un dit. Haurà de ser intervinguda i encara no se sap del cert quin serà el temps exacte de recuperació.

Una gerra d’aigua freda per a l’Uni, que s’està acostumant a rebre garrotades així. A la primavera María Araújo patia una greu lesió al genoll i encara està treballant per tornar a les pistes. Frida Eldebrink també està a la infermeria i Laia Palau és a punt de sortir-ne, però no se sap si serà per rebre avui el València, per diumenge o per la setmana vinent. Astou Traoré va ser incorporada d’emergència per reforçar el joc interior i també ha caigut. Mentre que Kennedy Burke, que ha disputat la WNBA com Onyenwere, arribarà ben aviat però ara per ara no està disponible.

«És una notícia negativa. La gent ja ens està fent broma de si el que tenim és mala sort. Són circumstàncies de l’esport, però el normal és tenir poques lesions. El que ens passa ens genera dificultats per gestionar el dia a dia. Pels entrenaments i sobretot amb els partits. Ens preocupa, tot i que ho hem d’encarar de la millor manera possible». Paraules d’Alfred Julbe, que ha de fer mans i mànigues cada dos per tres. L’equip ja se’n va ressentir a la Lliga Catalana (desfeta amb el Cadí La Seu) i a la Supercopa (eliminació a mans del Perfumerías); també a la pista de l’Araski, en el debut a la Lliga, tot i que el vent va acabar bufant a favor. «No ho esperàvem», lamenta Pere Puig, el director esportiu. Defineix com «un cop dur» l’últim contratemps, el més recent. A Onyenwere se l’esperava ja. «Parlàvem amb el seu agent del viatge. Ens va arribar que s’havia fet mal en un dit, però no pensàvem que seria el que ha sigut. L’última ressonància diu que està trencat». I ara què? «Ho hem de valorar», s’afanya a dir Puig. El comunicat de l’Uni parlava d’un temps de «reflexió» per valorar tots els escenaris possibles i més o menys aquesta és la idea, encara que la primera intenció és una i clara: «A dia d’avui, som partidaris d’esperar-la». Tot pot canviar d’un dia per l’altre. Ho determinarà l’últim informe mèdic que l’Uni està esperant i que parlarà, amb més exactitud, del temps de baixa. Sobre el paper, s’ha parlat d’entrada d’unes sis o vuit setmanes, però és una aproximació. Si la cosa va finalment molt més enllà, la idea és anar de nou al mercat. Un revés per al club i el propi Puig. «Ella ens permetia fer un salt important en l’equip.Per la seva qualitat i també per la seva condició de cotonou. En aquest mercat ja no trobarem res com ella. Veurem què diuen els metges».

El futur de Pere Puig

Precisament Pere Puig confirmava dilluns al Tot Rodó de TV Girona el que ja havia avançat el març passat, que aquesta temporada posarà el punt i final al capdavant de la direcció esportiva de l’Spar Girona. Ho deia poc abans de conèixer la lesió d’Onyenwere. Un últim revés que l’obliga a no poder-se deslligar encara del seu actual càrrec. «Jo sempre he dit que ja em tocava i continuo pensant que em toca. No he pogut posar termini. Sé que continuaré a la junta de l’Uni fins que acabi la temporada. De moment, em mantindré fins que tot plegat estigui una mica més estabilitzat perquè ara se’ns ha tornat a girar feina. El que està clar és que l’equip de l’any vinent no el faré jo. És una feina que m’encanta però desgasta, perquè no soc professional i ho he hagut de compaginar amb la meva professió i la família. Són ja 15 anys i penso que és sa que una altra persona se’n faci càrrec. S’està valorant qui serà el meu substitut i mirant opcions, però tampoc tenim pressa». De moment, resoldre el cas Onyenwere està al damunt de la taula i és prioritari solucionar-lo. Si la lesió s’acaba allargant més del que està previst, a Girona s’engegarà de nou la maquinària tot buscant-li una substituta.