Sempre s’ha dit, i és una veritat com un temple, que les lesions són la cara més amarga de l’esport. I força reveladora va ser, precisament, la cara que va posar Esther Guerrero just abans de creuar la línia de meta per donar per acabada la prova dels 1.500 metres en els campionats estatals d’atletisme a l’aire lliure. Era la principal favorita per revalidar el títol i ho tenia tot de cara per així aconseguir-ho, però en l’última recta va quedar clar que s’havia fet mal. Els gestos, l’expressió. Tot va canviar en un tres i no res. S’acabaria penjant el bronze, però la medalla va ser de les més agredolces de la seva carrera. I cara, també, perquè li ha tocat pagar un preu força elevat. El diagnòstic, només uns dies després, parlava d’una ruptura completa del tendó comú del bíceps femoral amb el semitendinós. Era el 2 de març quan havia de prémer el botó de pausa sense tenir la més remota idea de quan s’hi podria posar de nou. Gairebé dos mesos després, la recuperació va per bon camí però encara hi ha feina per fer. Ara bé, pel seu cap, i també el del seu entorn més proper, ja sura la idea de competir de nou sense, ni de bon tros, donar per perduda la temporada a l’aire lliure.
Van ser les xarxes socials el canal escollit per Guerrero per explicar quina lesió patia i com se sentia en aquell moment. Les ha seguit utilitzant les últimes setmanes per evidenciar la seva millora. Una evolució a l’alça. Imatges i vídeos on se la veu a mans de fisioterapeutes i recuperadors. Però també corrents, que és un dels passos més importants que ha fet fins ara. Surt a rodar i això ja és un què. Ara bé, per la seva ment encara no hi passa la voluntat de tornar ipso facto a la competició d’alt nivell. De moment, ha hagut de pair no poder ser al Mundial de Belgrad, celebrat del 18 al 20 de març. Tenia d’altres coses entre les mans. I així hi continua, perquè aquest proper 4 de maig se sotmetrà a l’última -si tot va bé- ressonància de control. Un test clau per determinar en quin estat físic es troba i com està la lesió. Serà llavors el moment de veure com s’encaren els mesos següents i si hi ha opcions de competir de nou amb certes garanties. Ja no només per evitar una recaiguda, sinó per obtenir determinats resultats.
Si la progressió continua sent l’adequada, podria arribar als estatals del mes de juny o córrer l’Europeu de l’agost
Les previsions més optimistes situen el campionat d’Espanya d’atletisme a l’aire lliure, que acollirà Nerja -Màlaga- del 24 al 26 de juny, com el seu hipotètic retorn a les pistes. Així ho té marcat en el calendari. Però ni de bon tros hi ha res segur. Primer, cal que la propera ressonància tingui un veredicte favorable. Llavors, han de desaparèixer els dolors, ha de cicatritzar com cal i s’ha de poder córrer, a cert nivell, sense patiments. I després, toca posar-se de nou en forma. Sembla difícil atrapar la versió dels primers dos mesos de l’any així com així. A Staten Island, Nova York, va guanyar a principis de febrer la prova dels 1.500 amb un temps de 4.11.87. És un exemple de com va engegar el 2022 la banyolina, ara per ara lluny però del seu pic de forma.
Almenys, la part positiva és que la recuperació va per bon camí. Durant aquest temps s’ha posat en mans, entre d’altres professionals, dels doctors Balius i Brotons, a part de treballar dia a dia amb Arnau Mach, el seu fisioterapeuta habitual. Això li ha permès, ara a finals d’abril, poder córrer de nou. Ho fa a un ritme intermig, sense forçar massa la maquinària. Ho aconseguirà si en els propers dies, les sensacions són favorables i, sobretot, si els metges li donen el vist-i-plau. Si tot va bé, arribi o no als estatals de Nerja, la gran il·lusió és tenir arguments suficients com per competir a l’Europeu de Munic, del 15 al 22 d’agost. Són paraules majors. I de ganes, segur que no li’n falten a Esther Guerrero. Ara bé, ella és la primera que sap que per córrer, i per fer-ho ben ràpid, a vegades primer cal anar a poc a poc.
