El bàsquet, sempre el bàsquet. L’esport que des que el va captivar no l’ha abandonat mai. El danès Mads Bonde Stürup, nascut a Gladsaxe i ara inquilí a Fontajau, va créixer veient partits del Barça o la Penya. L’ACB el tenia fascinat. Es quedava bocabadat veient com Ricky Rubio, sent encara un adolescent, competia contra qualsevol com si fos el més veterà del parquet. La classe de Juan Carlos Navarro també l’havia captivat. No li va costar gaire decidir-se: sí o sí, volia jugar a Espanya. A l’elit, a poder ser. Com dir que no a la millor lliga d’Europa? «Sempre havia volgut jugar a l’ACB i no pas a l’NBA, als Estats Units. No em preguntis per què. Però veia els partits i em semblaven increïbles», se sincera. Ho fa amb un castellà perfecte.
Senyal que, almenys en part, ha complert el seu somni. Viu a Espanya des del 2016. Un any especial, que mai oblidarà. Pel canvi dràstic que va afrontar. Escollit, perquè va decidir marxar i no se n’ha penedit mai. Ja n’hi havia prou d’estar-se al Fog Naestved, el club en el qual va començar a picar pedra, a forjar-se. Va arribar el moment de fer les maletes. Un salt que no va ser fàcil, però que ha acabat sent molt productiu.
L’Óbila CB, club d’Àvila, va ser la primera parada. Des de baix, començant per l’EBA, ara la quarta categoria. «Va ser la meva primera experiència i no és que em costés gaire, perquè volia canviar d’aires. Però no parlava ni un borrall de castellà i la relació amb els companys, almenys d’entrada, va ser una mica més difícil». Costa d’imaginar veient-lo ara, dominant sense problemes, també, l’anglès i el danès. Fins i tot s’anima amb el català. «Em falta una mica per parlar-lo», admet. Va volar el 2017 fins a Tenerife i allà, tot i passar-se un parell de cursos competint amb un EBA, també tindria l’oportunitat de debutar a l’ACB. Somni complert. Van ser només quatre partits amb l’Iberostar Tenerife, club que el tenia en propietat. Més tard, torn per competir a Plata amb el Zamora i Pardinyes, abans de tastar la LEB Or amb el Bàsquet Girona. I només té 24 anys.
«Sempre faig aquesta broma, però no dic pas cap mentida. Porto sis anys aquí i ja puc dir que he jugat en totes les categories professionals que hi ha. Segur que és un rècord, això». Fins i tot va arribar a tenir minuts a la Champions, una de les competicions europees. Li agradaria consolidar-se, no anar voltant cap aquí i cap allà. Tot i que això tampoc li suposaria cap problema. Ara viu a Girona, una ciutat que li té el cor robat. «Aquí les coses em van molt bé. M’encanta on visc i sempre que puc m’escapo a fer un cafè al barri vell». Rep les visites sovint d’amics, familiars i també de la seva xicota, natural de Tenerife. «Aquí hi estic molt còmode i m’hi quedaria. És un lloc top», afegeix. Confessa que «a vegades» troba a faltar Dinamarca, la seva terra, però és un record passatger. «No em queixo gens de la vida que he triat».
Té l’oportunitat de tornar a casa quan té dies de vacances o també quan li toca jugar amb la selecció. «Sempre és un orgull anar-hi. Els que em coneixen em venen a veure i poden comprovar la meva evolució». Perquè Stürup ha anat millorant, tot i que creu que el seu sostre està encara lluny. «És clar que vull consolidar-me en un club de l’ACB. És el meu somni. Però vaig dia a dia, no em fixo cap objectiu a llarg termini».
El Lleida i la promoció d’ascens
A Fontajau, hi va traient el cap. Jordi Sargatal hi compta i ell, ben satisfet. Després d’un inici de temporada «molt dur» i en el que va tocar «sobreviure», ara les coses rutllen. La ratxa és tan bona que el play-off per pujar és gairebé una realitat. «Encara no està fet, ho tenim a tocar. Els propers partits seran importants perquè volem acabar la lliga de la millor manera possible». Diumenge toca «partidarro» contra el Força Lleida. Serà el moment de retrobar-se amb Gerard Encuentra, que el va entrenar fa dues temporades al Pardinyes. «Serà una bona prova per saber on som. Podria ser perfectament un duel per pujar de categoria». Perquè Stürup, com els seus companys de vestidor, tot i dir-ho amb la boca petita somien en fer el salt. «Pensem en el present, però si tenim l’oportunitat és clar que anirem a per totes». Ho remata parlant de Marc Gasol. «Comptar amb ell significa molt per a nosaltres, però tenim a molts altres jugadors amb una gran experiència. Com ara Txemi Urtasun». Dos noms propis amb passat i minuts a l’ACB. Precisament, allà on el danès hi espera arribar tard o d’hora. Aquest cop sí, per quedar-s’hi.
