Temps per reflexionar, per fer valoracions i prendre decisions. Enllestida la temporada, l’Spar Girona focalitza la seva activitat per preparar a consciència el curs vinent amb l’objectiu de construir una plantilla prou competitiva per lluitar per tots els títols en joc. Es mira a la plantilla, on hi haurà canvis, i també a la banqueta, perquè Alfred Julbe és més a fora que no pas a dins del club. La possibilitat de renovar el seu contracte sempre ha existit i la voluntat d’asseure’s i parlar-ne ha estat ben present per a totes dues bandes. Ara bé, el tècnic sembla que ha pres la decisió de fer les maletes i l’Uni, per la seva part, s’ensuma aquesta possibilitat. Si hi ha un adeu, per tant, toca buscar un relleu i el club, que sempre intenta curar-se en salut, té més d’una opció a l’agenda. El nom propi que lidera la llista és el de Bernat Canut, fins ara i des de fa cinc temporades, al capdavant del Cadí-La Seu.
Però primer s’ha d’anar pas a pas. Per entrar, s’ha de deixar sortir. I les sortides han d’estar pactades i consensuades. Alfred Julbe va arribar a Girona el mes de novembre del 2020 després de la destitució d’Èric Surís. Una temporada i mitja després, amb bon paper a l’Eurolliga (dos anys classificant-se pels quarts de final) i una Copa de la Reina a les vitrines, la relació sembla haver arribat a la seva fi. Aquesta setmana Julbe va comunicar a les jugadores que no continuaria al capdavant de l’equip un cop s’acabés la temporada. El curs està enllestit, perquè la victòria de dijous passat a València (66-73) va ser insuficient per eixugar els 12 punts en contra del partit d’anada pel que l’eliminació a les semifinals de la Lliga Femenina era un fet. El tècnic, per tant, sembla que té coll avall que se n’anirà. L’Uni, de la seva banda, també pensa en aquesta direcció, però encara no han rebut, per part de l’entrenador, que se’n vulgui anar. Per tant, encara no se n’ha parlat. El club respectarà la seva voluntat, al mateix temps que sempre tindrà bones paraules cap a Julbe, de qui se’n destaca la seva professionalitat i compromís, sense cap queixa malgrat els contratemps que, sobretot aquesta temporada, ha hagut d’afrontar per culpa de les lesions i baixes per coronavirus.
El tema es resoldrà aviat. Serà llavors quan s’anunciarà què és el que passa i quin és el desenllaç. Ara per ara, l’escenari és el de canvi i si les coses no es torcen o es canvia d’opinió, així serà. Per tant, toca buscar un substitut. La maquinària ja està en marxa. És aquí on apareixen uns quants noms. Un d’ell és el de Bernat Canut. El català, al capdavant del Cadí-La Seu durant cinc anys, agrada i molt a Fontajau. No hi ha cap acord tancat ni res en ferm. Ara bé, ja hi ha hagut algun contacte. Ell mateix ja ha deixat caure alguna vegada durant els últims mesos que vol canviar d’aires, possibilitat que guanya força amb les seves últimes declaracions. «No ho he decidit, sempre dedico uns dies quan acaba cada temporada per valorar què em ve de gust fer». El Cadí el vol renovar, però hi ha «més opcions», com ell mateix reconeix. «Són cinc anys i podria ser que marxés. Sempre he dit que m’agradaria acabar la meva etapa fent una bona temporada i aquesta ho ha sigut. Possiblement, seria un bon moment per deixar-ho». El viatge, si acaba decidint-se per venir a Girona, podria ser per partida doble perquè el fitxatge d’Irati Etxarri, jugadora del Cadí i revelació d’aquesta Lliga, està molt ben encaminat.
