Quiosc

Diari de Girona

JOAN SOTERAS PRECANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DE LA FCF

«A mi de por no me’n fa ningú»

L’expresident de la FCF i vicepresident de la RFEF confia renovar el mandat quatre anys més amb un nou pla de competició per al futbol formatiu i un altre directiu a la delegació de Girona

Joan Soteras. ANIOL RESCLOSA

Tant ell com la seva junta, van dimitir per poder presentar candidatura a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Sota el lema Guanya el futbol, el sabadellenc, de 73 anys, aspira a la reelecció en les eleccions del 22 de maig amb la intenció d’acabar la feina que la pandèmia va frenar.

Queden poc més de 10 dies per les eleccions. Hi ha confiança en la reelecció?

He començat molt més tard que la resta de candidats a voltar Catalunya perquè fins que no vaig dimitir com a president de la FCF no podia fer campanya electoral, però estic molt content per la gent que s’ha mobilitzat de moment. Tinc plena confiança que reeditarem l’elecció, tot anirà bé i seran quatre anys més al capdavant de la FCF.

D’avals per presentar la candidatura no li’n van faltar (en necessitava 121 i va validar-ne 783).

Vam recollir-ne uns 200 més que els que més en van recollir. Això és un punt de partida important. Encara que el partit encara s’hagi de jugar i comenci el dia 22 amb un 0-0, la preparació i els entrenaments que portem avancen en bona sintonia. Tenim bones sensacions per guanyar les eleccions.

Els seus rivals seran Isern, Talavera i Palacios? Algun li fa més por que l’altre?

A mi de por no me’n fa ningú. Totes les candidatures són respectables i en cap moment entrarem en la confrontació amb cap d’ells. Som la candidatura de la pau i la mà estesa. El futbol català decidirà qui realment és el millor per ocupar la plaça de president amb la seva junta directiva.

Aquest nou mandat federatiu ha de ser la que posi punt final a les pugnes judicials?

No depèn de nosaltres, sinó dels senyors que les han posat. De les altres tres candidatures que es presenten, n’hi ha dues que es dediquen a posar querelles i ens han portat als jutjats. Ells sabran. De moment, ens estem defensant. Em sap greu que n’hi ha que ja han sigut arxivades perquè ens han donat la raó i ningú en parla. Ells no n’han guanyat cap i nosaltres sí -ja en tenim tres-, però ningú diu res.

Què té pendent la seva junta per voler-hi ser quatre anys més?

Tenim la desgràcia, com tothom, que em patit la Covid. Dels quatre anys, n’hem passat dos i mig només parlant de la pandèmia: gestionant-la, confinaments, partits ajornats, protocols... Això no ens ha deixat dur a terme el que teníem en ment el dia que vam agafar la Federació. Almenys vam poder fer la campanya «Tots som un equip», que fins aleshores ningú havia pensat en els clubs de futbol amateur. En tenim diverses de pendents i necessitem més temps per poder-les realitzar.

Com s’han de protegir aquests clubs modestos?

Estem dient en el programa electoral que hem de fer una protecció, de veritat, dels clubs petits. Nosaltres sí que la complirem. S’han de protegir perquè els clubs grans -nosaltres els hi diem taurons- no en tenen prou amb les moltíssimes llicències de casa seva que a sobre van a buscar les dels veïns. Hem de posar-ho al reglament perquè hi hagi unes disposicions que evitin aquests abusos cap als clubs petits.

A Girona, hi ha el cas recent del Llançà on la junta ha decidit plegar i encara no ha sortit cap candidat que vulgui fer-se càrrec del projecte. Què cal fer per evitar-ne la desaparició?

Si un club es queda sense govern, el primer pas és que hi hagi una junta gestora per al dia a dia. A partir d’aquí, s’ha de buscar una nova junta directiva que se’n faci càrrec. Si no es troba en un temps determinat, la junta gestora prendrà la decisió que consideri oportuna.

I per equiparar del tot el femení amb el masculí?

El femení ha crescut moltíssim, també amb llicències. Els èxits del FC Barcelona ens han fet molt bé, però també hem de pensar que ara mateix el femení és un 8% de les llicències de la FCF. La diferència és abismal. Seguirem treballant perquè el femení continuï pujant. A la junta tindrem laSusana Pueyo i la Laura Ràfols, que totes dues tenen les idees molt clares.

Proposen un canvi al futbol base, competint per anys i no per categories.

El pla de competició és un dels punts estrella del nostre programa. L’hem renovat perquè s’ha de modernitzar d’acord amb el segle XXI. D’entrada, no es dirà futbol base sinó futbol formatiu. A partir d’aquí, jugarem per anys naturals i als pobles o clubs que no tinguin prou nens per fer un equip podran pujar els nascuts l’any 2011 amb els del 2012 per exemple. Ja hi comptem.

És una forma de lluitar contra els clubs taurons?

Sí. D’aquesta manera, serà més fàcil que els nens no marxin dels pobles per buscar categories.

Si és president s’apujarà el sou?

No. Seguiré cobrant, però no m’apujaré el sou.

Posen en valor la figura del subdelegat. Quina valoració fa de la feina de Jordi Bonet a Girona?

Girona és en aquest moment el motor del futbol català. Això és així per la bona feina que ha fet el nostre vicepresident, Jordi Bonet, amb el delegat Víctor Güell i moltes més persones. Ara n’estem recollint els fruits. Hi ha molts equips, llicències... Tenim molt bon futbol. A la nova junta directiva hi haurà un altre directiu de Girona, sent un total de tres amb en Carles Mallart.

No obsant això, amb els descensos del Costa Brava i el Figueres s’ha perdut categoria a les comarques gironines.

Sap greu que hagin baixat. El Figueres és un històric i li desitjo el millor, però quan un club baixa és perquè al llarg de la temporada les coses no s’han fet tan bé com es podien.

No li sembla que amb els canvis de categoria la Tercera RFEF ha perdut pistonada?

Al contrari. Encara hi ha més emoció. Si surto president, lluitaré perquè l’any que ve el play-off d’ascens a Segona RFEF i també a Primera RFEF torni al model d’abans amb partits d’anada i tornada cadascú a casa seva per donar l’agraïment al soci que t’ha estat donant suport tota la temporada i poder fer taquilla com a local. El que hi ha ara, amb una seu neutral, era adient per la Covid i ja no es podia canviar.

Precisament aquest diumenge l’Olot i el Girona B jugaran el play-off per pujar a Segona RFEF a Rubí. Per què allà? La gespa no està en condicions òptimes (rellisca) i els jugadors se’n ressenten...

Els jugadors no se’n ressenten ni rellisquen perquè he vist els dos partits de les semifinals. Es podria haver jugat en un altre lloc sempre que algú s’hagués ofert. Ningú més va oferir el camp. Al final, guanyarà el millor sigui on sigui. No obstant això, jo no he de respondre aquesta pregunta perquè ja no soc president i això és un tema de la Federació. No hi pinto res.

Compartir l'article

stats