Esther Guerrero torna a competir. Ja no només corre per recuperar sensacions, sinó per acostar-se, encara que sigui de mica en mica, a la seva versió més competitiva. Sense cap mena d’intenció de renunciar a la temporada a l’aire lliure, que encara està en dansa i s’allargarà fins a finals d’aquest estiu, l’atleta banyolina fa passos de gegant cap a la recuperació total de la lesió que va patir a tocar del mes de març i que l’obligava a baixar les revolucions, a parar del tot i a fer net a còpia e treball diari i una alta dosi de paciència. Encara no està preparada del tot per afrontar una gran cita, però com a mínim ja ha tret el cap en alguna cursa. Bona senyal. En una setmana ha corregut dues milles i la seva progressió ha sigut evident. L’objectiu no és pas cap altre que el de provar el seu cos, veure si ha fet net de la lesió i calcular què podrà fer i en quines proves de nivell hi traurà o no el cap.
Va reaparèixer el diumenge 15 de maig. Guerrero, després de la gerra d’aigua freda que va rebre el 2 de març, quan se li va diagnosticar una ruptura completa del tendó comú del bíceps femoral amb el semitendinós, dos mesos després tornava a córrer. Va ser a la Milla Urbana Real Valle de Cayón. El més important era ser-hi, valorar les sensacions al llarg dels 1.609 metres del recorregut. El durant i el després, perquè la recuperació també era transcendent. Va tancar la prova amb un temps de 5 minuts i 3 segons, una mica més del 4.54 que havia registrat la guanyadora, Marta Pérez. Guerrero va ser desena, però havia complert la missió. Es veia amb forces de repetir l’experiència i per això, aquest últim diumenge, dia 22, s’hi posava de nou. Va ser a la Milla Urbana d’Aranda i la cosa encara va anar millor. Victòria per a la banyolina, que va aturar el cronòmetre en els 4 minuts i 51 segons.
Més i millor
La recuperació va per bon camí i les sensacions són positives. Potser no pas encara per a l’alta competició. Per exemple, el 18 de maig -la setmana passada- el seu nom apareixia en les inscripcions de la prova de la Diamond League que s’havia de celebrar el dissabte 21 a Birmingham. Estava apuntada en la prova dels 1.500 metres. A l’hora de la veritat, però, es va confirmar que no hi aniria. Calma, paciència. Poc a poc i bona lletra. Fins ara, les molèsties i els entrenaments van de la mà, s’adapten prou bé. Són quatre setmanes amb una planificació normal, tot construint els pilars per, si tot va bé, a mitjan juny posar-s’hi a bon nivell. Aquest cap de setmana estarà a València en un esdeveniment comercial que organitza el seu equip, New Balance. «És la millor manera de posar-me en forma abans d’intentar tornar a la pista». Això mateix escrivia Guerrero ahir a les xarxes socials.
Han passat una mica més de dos mesos de la lesió que va patir en els estatals, un contratemps que la van deixar sense poder competir en el Mundial indoor de Belgrad. I això que havia començat amb molt bon peu la temporada, fent un excel·lent paper a Nova York al febrer. Tot es va torçar, encara que l’atleta mai li va perdre la cara a la situació i des del primer dia va posar-se a treballar. Els bons resultats estan arribant. Ja corre i completa proves, com les dues milles més recents. El seu objectiu és arribar al campionat d’Espanya a l’aire lliure que se celebrarà del 24 al 26 de juny a Nerja, Màlaga. I també, anar amb garanties a l’Europeu de Munic, del 15 al 22 d’agost. De moment, va fent camí per plantar-se a totes dues cites.
