Catorze anys després de la debacle de l’Akasvayu, Girona és més a prop que mai de tornar a la Lliga ACB. En concret, a dos partits. L’equip que presideix i lidera sobre la pista Marc Gasol es va desempallegar anit, per la via ràpida, del Leyma Corunya (76-85) i ja és a la Final Four de la LEB Or on es posarà en joc l’últim bitllet d’ascens a la màxima categoria del bàsquet masculí. Catorze anys han passat des d’aquella eliminació a mans del Joventut, amb l’equip ja agonitzant per problemes econòmics, amb projectes fallits com la refundació del Sant Josep i la posterior eclosió del projecte de Gasol. Volia tornar a la ciutat tot allò que Girona li havia donat. És a punt d’aconseguir-ho.
El pivot (19 punts i 10 rebots), una vegada més, va ser peça destacadíssima per sumar una victòria extremadament treballada que no es va poder sentenciar fins al darrer quart. Llavors sí que el Girona va ser superior als gallecs, que fins aleshores havien aconseguit dur el partit més cap al seu terreny i deixaven el duel i l’eliminatòria amb pronòstic incert. S‘havia entrat als últims 10 minuts un avall (57-56) després d’anades i vingudes, de parcials d’uns i dels altres, i tocava fer un pas endavant. Va costar, però es va fer. 19-29 de parcial i eliminatòria sentenciada. Cap a la Final Four.
De sortida al darrer quart un 0-6 de parcial havia situat el Girona 5 amunt, el màxim avantatge (57-62) amb un triple de Sàbat i tirs lliures de Gasol. El pivot i president, màxim anotador, va firmar un 2+1 per mantenir els seus per davant (59-65) i ampliar el marge a +6, però els locals no van trigar a posar-se a un (64-65) amb dues accions seguides de Hamilton. Fjellerup, l’altre nom propi amb majúscules del partit (19 punts, 5/5 triples) va donar aire des del triple (64-68) a 5 minuts del final i malgrat que ho semblava, el partit no es va poder trencar. Encara. A 3:28 el Corunya va empatar (70-70) amb una esmaixada de Lofberg a la contra. Franch va fer un triple pel 70-73, però la clau va ser el triple de Fjellerup a un minut i mig que gairebé sentenciava el partit i l’eliminatòria (72-78). Per si n’hi havia cap dubte, encara quedava l’aparició de Franch amb un 2+1 (73-81) i tirs lliures d’Urtasun i Marc Gasol per acabar tancant el partit amb un màxim avantatge de +9 a pesar, entremig, d’un triple de Lofberg (76-85) intranscendent.
Fins aquest control a l’últim quart el partit havia sigut igualadíssim. D’entrada perquè el Leyma Corunya, com volia el seu entrenador, va aconseguir millorar els seus registres ofensius gràcies a l’encert en el triple d’homes com Soluade (5/10), que va començar amb la mà calenta, però es va anar apagant, igual com l‘encert del seu equip. Al descans el Girona perdia d’un (38-37) i a l’inici del tercer quart va estar a punt de prendre mal (45-39) fins que un parcial de 0-9 el va posar per davant (45-48) en una acció de Jawara. Allà es va evitar que els locals creguessin fermament en la victòria. I poc després, ja a l’inici del tercer quart, es van posar els fonaments de la victòria, que donarà dues setmanes a Jordi Sargatal per preparar una Final Four marcada pel 18-19 de juny en una seu encara per determinar. Girona i Madrid hi aposten fort.
El Girona va resoldre per la via ràpida i alimenta el somni de tornar a l’ACB. Catorze anys després. A La Corunya, en canvi, el partit va passar força desapercebut malgrat el que hi havia en joc. Aquella és una ciutat on la història del Deportivo hi té molt pes. I l’equip de futbol de la ciutat afronta precisament demà a Riazor contra el Linares la primera de les dues eliminatòries que ha de superar per tornar a Segona A.
