Amb el retorn del Bàsquet Girona a la lliga ACB, que va coincidir amb l’ascens del futbol a Primera Divisió, Èric Vila explica com està vivint aquests moments d’èxtasi, pocs minuts abans de pujar a la rua de celebració.
L’ascens és molt recent, ja ha assimilat que la pròxima temporada el Bàsquet Girona jugarà a l’ACB?
T’intentes fer a la idea, però és una cosa una mica surrealista encara. Estem tots gaudint d’aquest moment, del que està vivint la ciutat, gaudint l’experiència, que a més ha coincidit amb l’ascens del futbol.
Celebrar dos ascensos. S’esperava un fet tan extraordinari?
És una cosa increïble i molt significativa per a la ciutat. Que dos equips també s’uneixin al grup d’equips d’elit que hi ha ja a primera divisió, com l’Uni, és un fet molt especial. Sobretot pel bàsquet i el futbol, que són dos esports que es viuen a la ciutat.
És un privilegi per a mi haver après d'un dels millors de la història del país com és Marc Gasol
El fet de ser gironí li ha fet viure d’una manera més especial l’ascens del bàsquet i el futbol?
Al ser gironí malauradament he viscut els pitjors moments del bàsquet a la ciutat. Era soci de l’Akasvayu abans que desaparegués i vaig formar part de les manifestacions perquè no desaparegués el bàsquet a la ciutat. És una cosa molt emocional per a mi poder ser part d’aquest equip que ha tornat a l’elit el bàsquet masculí gironí. Recordaré sempre que formava part de l’equip que ha tornat l’equip de la ciutat a l’ACB, on es mereixia.
Com ha estat jugar amb un referent de la infància i l’adolescència com en Marc Gasol?
He intentat ser una esponja. Sent un jugador jove el meu objectiu era aprendre dels més veterans, sobretot d’en Marc. En aquest sentit, ell ha estat a les meves sabatilles i ha viscut experiències increïbles. És un privilegi per a mi haver après d’un dels millors de la història del país. Estic molt i molt content de tenir-lo de company i de mentor i aprendre d’ell.
Creu que hauria estat possible sense Marc Gasol tornar a tenir un equip a l’ACB a la ciutat?
(Rumia) No ho sé. Sí que tinc clar que no hi ha gaires projectes que s’assimilin al que han fet ells. Estan fent un projecte amb un creixement molt bo, esglaonat, pas a pas sense cremar etapes. El fet que ell ho hagi fet possible és una cosa increïble.
La meva intenció es quedar-me. Estic molt a gust aquí a Girona, està clar. És casa meva, això
Aquesta temporada se l’ha vist per Montilivi, donant suport al futbol. És precisament això l’orgull gironí, aquest sentiment de pertinença a la ciutat i fer pinya entre tots?
Totalment (exclama) Tant nosaltres com els jugadors del futbol ens venien a veure. Hem intentat anar a veure l’Uni també a Fontajau. Hem tingut aquest punt gironí, de donar-nos suport uns i altres. És una cosa molt bonica. Ha sigut el final d’un llibre perfecte poder acabar els dos equips junts pujant a l’elit de l’esport.
Amb l’objectiu aconseguit, el veurem vestint la samarreta del Bàsquet Girona a l’ACB? Quins plans de futur té?
La meva intenció és quedar-me. Estic molt a gust aquí a Girona, està clar. És casa meva, i, per tant, vull gaudir el màxim d’aquests moments. Ja veurem què passa en el futur, però la meva il·lusió és quedar-me a Girona i estar a l’equip de la propera temporada.
