Esther Guerrero s’acomiada de l’Europeu de Munic i posa punt final a la temporada després de no sentir-se en plena forma física per la lesió que va patir a l’isquiotibial. La banyolina, però, deixa clar que no es tracta d’una recaiguda: «No he recaigut de la lesió. Venim fent una recuperació del tendó que se’m va trencar. Des del març que estem entrenant progressivament, responent a la càrrega adient».
L’atleta banyolina va patir una greu lesió el passat mes de febrer en el campionat d’Espanya de pista coberta: ruptura completa del tendó comú del bíceps femoral amb el semitendinós de la cama dreta. Tanmateix, Guerrero no va llençar la tovallola i va aconseguir una recuperació sorprenent, gairebé rècord. L’atleta explica que l’havien advertit que es tractava d’una lesió llarga, però reconeix que hi va haver moments en què va confiar a escurçar els temps: «De bon principi em van dir que em perdria la temporada, però hi ha hagut estones d’esperança perquè el meu tendó es va adaptar molt bé a tots els estímuls». Va reaparèixer el diumenge 15 de maig; només dos mesos i escaig després de la greu lesió, ja tornava a córrer. Va ser a la Milla Urbana Real Valle de Cayón. El més important era ser-hi, valorar les sensacions al llarg dels 1.609 metres del recorregut. El durant i el després, perquè la recuperació també era transcendent. Va tancar la prova amb un temps de 5 minuts i 3 segons, una mica més dels 4 minuts i 51 segons que havia registrat la guanyadora, Marta Pérez. Guerrero va ser desena, però havia complert la missió. Durant les setmanes posteriors al retorn va seguir competint. Es va coronar a la Milla Urbana d’Aranda, aturant el cronòmetre en els 4 minuts i 51 segons.
Malauradament, hi va haver un altre gir de guió. Amb el campionat d’Espanya a l’horitzó, va arribar a competir a la prova de 1500 metres al míting de Castelló, en la qual va fer un temps de 4 minuts 5 segons i 3 centèsimes. Malgrat tot, Guerrero va haver d’anunciar una nova aturada per sanar algunes molèsties. La mateixa atleta explica que se’n va adonar quan va augmentar la intensitat a les sessions d’entrenament: «Em sentia bé fins que hem entrat al tram final de la temporada. La preparació pels grans campionats, que semblava que teníem a tocar, requeria entrenaments de més intensitat, de més ritme, de posar-me els claus i córrer de pressa. I just quan vaig fer el primer entrenament d’aquestes característiques, just abans del campionat d’Espanya, vaig tenir el primer avís».
La fita esportiva es va allargar en el temps i de l’Estatal de Nerja, celebrat al mes de juny, es va passar a l’Europeu de Munic, que tindrà lloc durant la setmana del 15 al 21 d’agost. Però malgrat entrenar de valent, la banyolina no se sentia preparada per competir amb totes les garanties. «Se m’està enganxant el nervi ciàtic a la cicatriu. No té sentit arriscar-me al fet que s’obri la ferida», explica. Per això, va anunciar a les seves xarxes socials que aquest juliol ha estat complicat, ja que ha intentat «fins a l’infinit» recuperar-se i posar-se en forma. Per tot plegat, la banyolina olímpica ha decidit seguir a fons amb la rehabilitació i enfocar-se en una preparació òptima de cara al 2023: «He de cicatritzar bé la lesió. Ara segueixo entrenant sense forçar i respectant els temps». «Toca creuar els dits per completar un 2023 sense aturades», va comunicar als seus seguidors.
