Va valer la pena fer mitja hora, tres quarts o una hora de cua de cotxe per arribar i el mateix temps, o més, per entrar al Pavelló per veure la carta de presentació del Bàsquet Girona en el retorn a l’ACB. Un primer quart d’autèntic caviar (20-17) va fer fregar els ulls i somiar als aproximadament 5.000 espectadors que eren a Fontajau. Enrere quedava l’empipada per les llargues cues que es van suportar amb prou resignació per part d’uns socis, que es van trobar com, inesperadament, part de l’Avinguda Josep Tarradellas estava tallada i l’accés al pàrquing del pavelló estava inhabilitat. Res que les ganes de veure en acció per primera vegada Marc Gasol, Miletic, Fjellerup, Vila i companyia no poguessin superar amb escreix. Fontajau, entregat, va ser un clam des del primer segon amb el salt inicial guanyat per Vila i els primers punts d’aquesta nova era a càrrec de, qui si no, Marc Gasol amb un triple. Una posada en escena d’allò més engrescadora que va fer pensar en quelcom més que plantar cara a la segona part amb el 55-56 i, sobretot uns darrers minuts en què els d’Aíto van posar certa por al cos als blancs. Al final, la qualitat del Madrid va fer imposar la lògica. Es va perdre sí, però el Bàsquet Girona ja havia guanyat. Ho havia fet en cada cistella del seu equip. Perquè, celebrar el retorn de l’ACB a Girona catorze anys després, per força, ha de ser sempre una victòria.
Una nit històrica i (gairebé) rodona (88-94)
No va faltar res. Tres minuts abans de començar el partit va sonar l’Empordà, una tradició que mai ha faltat durant tota aquesta travessia pel desert i que ahir tampoc ho va fer. Hi era també en Gavi, la mascota històrica del CB Girona que va treure el nas al sector dels Engaviats per animar la parròquia. El «Girona, Girona» inicial de seguida va donar pas al «Marc, Marc, Marc Gasol» veient el recital del de Sant Boi als primers minuts. A mesura que passaven els minuts, Hezonja i Yabusele i companyia van cosir a triples els d’Aíto que, tot i això, van competir fins al final i mantenir activat un Fontajau que també tenia ganes de cantar el clàssic «así, así, así gana el Madrid». Ho va poder fer i l’afició gironina també va tenir un record per a Pablo Laso, molt estimat a Fontajau i fulminat pel Madrid fa uns mesos després d’un problema de salut.
Ningú s’ho va voler perdre. La llotja es va quedar petita per a l’ocasió amb un piló de vips, encapçalat pel president de l’ACB Antonio Martín, l’alcaldessa Marta Madrenas, la secretària general de l’esport Anna Caula, el president de l’Uni Cayetano Pérez o l’ambaixador del Reial Madrid, Felipe Reyes, entre altres. La fila zero també feia patxoca amb una àmplia representació de l’Uni (Flores, Araújo, Drammeh, Gardner, Mendy, Galve i Etxarri) i del Girona FC, amb Míchel al capdavant i Vallejo, Aleix Garcia, Arnau i Terrats. A la graderia s’hi van deixar veure alguns il·lustres del CB Girona com Jordi Pardo, Jordi Trias o l’exdirector esportiu Jordi Puig.
Albert Sàbat és homenatjat i ja té a seva samarreta penjada a fontajau
Els aplaudiments generals es van instal·lar a Fontajau força abans que el marcador es tanqués amb 88-94. Un resultat que no va entelar, ni de bon tros, la bona imatge i una carta de presentació engrescadora d’un equip que torna a ser entre els grans. Ben segur que, competitiu com és, Gasol no va acabar satisfet amb la derrota. Ara bé, la sensació de tornar a veure Fontajau amb més de 5.000 persones cridant «Girona, Girona» i l’equip plantant cara al Madrid és quelcom que va fer posar la pell de gallina i multiplicar la sensació d’orgull i pertinença que té el pivot i president amb la seva Girona. «Missió complerta», pensava per dins. «Eternament agraïts», responia una pancarta de l’afició.