Havia de ser una simple passejada en bicicleta dominical però no era res més que una mentida pietosa per acabar portant Coral Vila al camp de rugbi del GEiEG, la seva altra casa, on l’esperaven antigues companyes, jugadores actuals i simpatitzants de la secció. Homenatge sorpresa per a un dels grans referents del club, i en especial, del rugbi, que plega després de 26 anys fent de jugadora, jugadora-entrenadora i, en els darrers anys, entrenadora. «No recordo quantes jugadores han pogut passar per les meves mans, moltes i moltes. I el rugbi crea afinitat i vincle, i moltes noies ens han agraït que els haguem ensenyat aquests valors perquè després els han servit per la vida», afirma. Professora d’Educació Física a l’IES Montilivi, Vila ja en té prou. «Plego per esgotament», admet, sense embuts.
Els valors i el discurs de Coral Vila és el mateix que tenia el 1996, quan en tornar de Barcelona a Girona després d’haver cursat INEFC, va aconseguir reunir un grup de noies molt heterogeni que un any més tard començaria a competir. Allò només va tenir tres anys de recorregut i l’equip es va acabar desfent. Vila va marxar a jugar a Perpinyà, però el 2004, després d’haver tingut la seva filla Laia, va tornar a començar des de zero al GEiEG un equip de rugbi femení, embrió del que es avui la secció. «Aquell bloc va tenir sempre continuïtat, vam arribar a estar deu anys a Divisió d’Honor, i en tinc molt bons records, però la societat canvia i les noves generacions no veuen les coses igual com jo. El rugbi ha apujat el nivell i cal ser-hi, i en canvi la cultura que es porta avui a la societat és la de voler-ho tot fàcil i sense esforç», explica amb un punt de resignació. Ho diu ella, que ha entrenat «amb pluja i amb neu» i que ben poques vegades ha acceptat suspendre una sessió.
Feia ja uns quants anys que Coral Vila meditava fer aquest pas enrere, però la secció l’havia convençuda per continuar. Fins ara. La històrica exjugadora i entrenadora ho deixa aquesta temporada en mans de l’argentí Marcos Nausneris. L’equip està disputant les fases per saber en quina categoria competirà, tot i que Vila subratlla que «els clubs cada vegada creixen, es professionalitzen, a Divisió d’Honor es fitxen jugadores i es bequen estudis, però això el GEiEG no ho pot fer perquè va en contra dels seus estatuts».
Ha sigut més d’un quart de segle de relació amb el rugbi i amb el GEiEG, un esport que va descobrir a Barcelona durant la carrera i del qual en va ser internacional. Abans havia practicat atletisme i futbol sala. Fins que el rugbi la va enamorar, seguint la recomanació de les seves amigues universitàries. «Tinc tres germanes i dues hi han jugat i l’altre va ser delegada. I la meva parella (Jordi Mis) també hi ha jugat», recorda, per la qual cosa aquest esport és la seva vida, la seva família. «Em quedo amb les cares de tothom d’agraïment. Aquest vincle només es fa amb el rugbi. Esclar que aniré a veure partits, però ara també vull gaudir de temps lliure i relaxar la ment», afegeix.
HOMENATGE A PALAU. A la foto superior, Coral Vila mantejada per les seves jugadores i exjugadores durant l’acte d’homenatge. A sota, una imatge amb algunes de les seves primeres companyes, i a la dreta, la pròpia Coral Vila. F
