Diari de Girona

Diari de Girona

Prohibit deixar-se encomanar per l’eufòria

L’Spar Girona juga a la pista del Leganés, la pitjor defensa de la Lliga, pocs dies després de segellar la classificació per a la fase de grups de l’Eurolliga

L’Uni va derrotar l’Ensino en l’última jornada a Fontajau. | MARC MARTÍ

Aquest dimecres, l’Uni jugarà a la pista del Basket Landes i inaugurarà així una nova aventura a l’Eurolliga. Hi arriba gràcies a la victòria èpica d’aquesta setmana, que servia per capgirar l’eliminatòria contra l’ESBVA francès. Una nit màgica a Fontajau i la conseqüent alegria que s’ha colat al vestidor. Però això no s’atura i la temporada tot just acaba de començar. Ja hi haurà temps per enfrontar-se als millors equips d’Europa. També hi ha la Lliga, una altra competició i de les importants, per que ningú, a l’Spar Girona, vol prémer el pedal del fre sobretot ara que la cosa va bé. Això sí, sense deixar-se abraçar per l’eufòria. «És molt bona, però alhora és perillosa si no es toca amb els peus al terra», avisa Laura Antoja, mà dreta del tècnic, Bernat Canut. I té tota la raó.

Es visita avui (19 hores) la pista de l’Innova TSN-Leganés, un conjunt cridat a lluitar per no baixar, que ha guanyat un únic partit (63-66 a Tenerife) dels tres que ha jugat i que, ara mateix, és la pitjor defensa de la competició: ha encaixat 241 punts, el que surt a uns 80 per partit. «A priori hauríem de guanyar, però venim de l’eufòria. Així que necessitem treball i també respecte, perquè totes les victòries valen el mateix. Si som l’equip que hem de ser per competir a Europa, hem de fer un bon partit a Leganés». Recorda Antoja que «encara no hem guanyat res» i que per tant, si el que es vol és lluitar per títols i per arribar el més lluny possible, no val a badar. Ni a Europa, ni a la Lliga, ni davant l’últim o el primer. «Simplement venim d’obtenir un premi, jugar la màxima competició continental. És el fruit de tot el treball fet. Però tot just hem començar la feina».

Per tant, serenor. Calma. Saber què cal fer a cada moment. I avui tocarà «córrer» contra un adversari que «genera molt a la part exterior» i que per dins disposa de «gent molt consistent». Marta Hermida, una «bona tiradora de tres», és una jugadora que anota 12 punts per partit i que ha encetat el curs amb el canell calent. Una de les amenaces del rival. Però no l’únic obstacle. Saber gestionar l’eufòria serà clau per a les aspiracions de l’Uni, que té ganes de seguir guanyant. I guanyant. I guanyant.

Compartir l'article

stats