Un partit més, i ja en van sis aquesta temporada, Quino Colom es va asseure a la banqueta per veure els primers minuts des d’un segon pla, tot esperant la seva oportunitat. Contra l’UCAM tampoc era titular. Però a diferència d’altres vegades, Aíto el va cridar ben ràpid. Josep Franch s’havia lesionat i quedava clar, veient els gestos de dolor del seu company de vestidor, que no podria continuar. Hi havia molta estona per davant. Un context perfecte per guanyar-se la confiança del cos tècnic, espolsar-se la irregularitat de les primeres actuacions i elevar la moral. La pròpia i també la del grup. Colom, aquesta vegada sí, va justificar per què se l’ha fitxat aquest estiu, amb un rendiment que va de la mà d’un currículum notable, amb experiència contrastada al primer nivell del bàsquet continental. Bona selecció de tir, presa de decisions correcta i també encert. Factors que expliquen la seva millor actuació des que juga a Fontajau. El que pot ser, de retruc, un bon punt d’inflexió pel que ha de venir a partir d’ara, amb partits de màxima exigència per a un equip que enllaça dues victòries i té ganes d’escapar de la part baixa de la classificació.
Durant els 22 minuts que va entrar en joc, va anotar 20 punts i va repartir 8 assistències. De rebots en van ser 4. Com també 4 els triples que va convertir, després de 7 intents, amb un 57% d’encert. Números molt bons, però al cap i a la fi, números. El que també va transmetre van ser bones sensacions. Confiança. L’hauria de tenir un jugador amb la seva experiència, amb 33 anys i un munt d’aventures, a l’ACB i arreu. Però les primeres actuacions de Quino Colom no havien estat del tot bones. O tant com se li suposava, per cartell. Fins que diumenge es va deixar anar. Es podria dir que s’ha tret un pes de sobre, que s’ha alliberat. Però ell mateix, a la zona mixta, treia ferro a tot plegat. «He arribat a una edat que el que més m’interessa és que l’equip vagi bé i li surten les coses. Si això passa, normalment sols estar millor a títol personal. És clar que una bona actuació sempre et pot ajudar una mica, però el que més m’interessa és que tots millorem, que anem guanyant els partits. I també que la gent estigui més tranquil·la perquè amb les primeres quatre derrotes, com és normal, hi havia certa preocupació».
Van ser 4 triples en un partit. Una de les millors marques a l’ACB d’un jugador, Colom, que ha vestit la samarreta també del Saragossa, Fuenlabrada, Estudiantes, Bilbao, València i Baskonia. «Ostres, doncs són pocs triples. Espero que en vinguin més, sobretot si serveixen per donar un cop de mà a l’equip», reaccionava quan se li parlava d’aquesta xifra. I afegia: «Des que vaig marxar a l’estranger que provo de tirar més des de fora. A Rússia, per exemple, n’he anotat més en un mateix partit». Passava a valorar també l’actuació coral contra l’UCAM, clau per lligar la segona victòria seguida. «La selecció del tir ha sigut molt bona. Com s’hi arriba moltes vegades és molt més important que ficar la pilota o fallar, perquè això ja depèn més del talent individual».
Després del 100-89, però, el que toca és «continuar» i «no relaxar-se» perquè el calendari no para. Diumenge, toca visitar el Palau. «Ja sabem com és l’ACB i ara ens vénen rivals molt durs. Som encara un equip bastant jove i si continuem millorar, les coses cada cop ens sortiran més bé. Precisament aquest és l’objectiu que ens hem proposat com a equip, anar millorant. Hem de jugar amb aquesta intensitat, que ha sigut molt bona». Contra el Barça, i depenent de l’estat físic de Josep Franch, nova oportunitat perquè Colom demostri de què és capaç.
